Entrevistem a la periodista Jèssica del Moral que acaba de publicar un llibre ple d'històries fetes de records, desmemòria, rumbs erràtics i futurs per estrenar titulat "Vincles, afectes i grillons" editat a Columna. Un debut brillant que demostra molta capacitat d'observació i inventiva per plantar d'una sèrie de personatges i vides que podrien ser perfectament les nostres. Llaços i vinculacions, afectes, reconciliacions amb el passat, pèrdues, traumes, desamors i tot ambientat en diferents moments històrics i geogràfics.

Un estil precís, històries hipnòtiques. Cada fragment ens interpel·la sobre una part de les nostres vides passades, presents o futures. Una novel·la sobre aquelles coses que creiem que només passen als altres. Un laberint per la memòria, un treball travat amb intel·ligència, perquè res no és el que sembla. I tot ben amanit amb uns tocs d'humor àcid que són mel.

Mosaic d'afectes, veritats, mentides, traumes, pèrdues i decisions difícils. La vida en definitiva és com un tango, allò que ens uneix i que ens separa, posant el focus en l'amor, la família i els secrets que ens condicionen la vida. Vuit històries encadenades que acaben confluint en un escenari compartit, en l'Escudella Barrejada del capítol final. Entre les històries que confecciona Jèssica del Moral un personatge que ha perdut la vida de forma sobtada, molt vinculat a la identitat col·lectiva, el trauma generacional i la passió per la història. Hi ha relacions interpersonals però sobretot trencaments, pes vital i fracassos on tots ens podem sentir identificats. La vida és una coreografia d'eleccions i renúncies, la memòria acaba configurant la nostra identitat, la personal i la col·lectiva.

Vincles, afectes i grillons ens parla de la condició humana i de com són els fils invisibles que ens connecten i les cadenes emocionals que de vegades en impedeixen avançar. La coberta està il·lustrada per Mari Fouz i compta amb tots els elements simbòlics del llibre. Una novel·la que reivindica la llibertat individual, però també la importància de teixir complicitats i tenir llocs on agafar-nos quan la vida ens sacseja amb una tempesta. També hi ha metàfores animals amb simbolismes. Els crancs blaus són invasors, els hàmsters relacionats amb la poca memòria d'alguns personatges, una elefanta en el capítol de venjança perquè són justicieres, tortugues marines que es refugien en la seva closca, sípies que es camuflen per integrar-se a l'entorn, crisàlides per parlar de l'adolescència. Ja ho deia Ida Vitale "un sempre té menys imaginació que la vida".

Arrenquem prescripció cultural en vena amb la Maria Dolors Sàrries, editora i viatgera incansable. Aquest divendres us proposem un viatge per molts personatges i artistes a descobrir. Comencem amb l'exposició Zurbarán sobre(natural) al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i que ens mostra una proposta ambiciosa d'un dels grans pintors del segle d'or espanyol. La restauració d'una obra de Zurbarán i la sorprenent troballa dels tècnics del MNAC han propiciat aquesta mostra que reuneix per primera vegada les tres versions de La Visió de Sant Francesc d'Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal del mestre del barroc espanyol. També encara l'obra de Zurbarán amb artistes contemporanis que se'n senten deutors o el volen homenatjar com Tàpies, Llena o Marta Povo.

Segurament us heu preguntat en alguna ocasió qui era Jack l'Esbudellador. Podríem estar darrera la pista genètica definitiva per confirmar que podria ser un barber polac anomenat Aaron Kominski. Les restes d'ADN i semen recuperats del xal de Catherine Eddowes, una de les víctimes de l'assassí en sèrie més conegut del món. L'espectre de Jack l'Esbudellador segueix pul·lulant pels tenebrosos carrerons de Whitechapel i ho hem vist a sèries, pel·lícules i fins i tot musicals. Descobrirem la crueltat de l'assassí en sèrie, els seus crims esgarrifosos, com va coincidir la seva fama amb l'expansionisme de la premsa donant detalls escabrosos dels seus actes salvatges i la pobresa dels carrerons de l'East End. Moltes teories, moltes suposicions i molts culpables des d'un boig de classe baixa, un advocat, un sabater jueu o un complot de la Casa Reial. 130 anys després la seva identitat no està clara. Parlarem de les darreres investigacions de Russell Edwards.

I també parlarem d'Artemisia Gentileschi, una de les artistes italianes més importants del s.XVII i també una de les més desconegudes. El fet de ser dona no va jugar a favor seu, tot i ser clarament superior als seus companys. Fins el 3 d'agost podeu visitar una exposició sobre la seva obra al Museu Jacquemart-André de París. Era seguidora de Caravaggio, el seu estil barroc va prendre el dramatisme del seu ídol en ambiciosos quadres històrics i religiosos. El talent i l'originalitat de la pintora italiana és innegable. Formada pel seu pare va ser una de les poques dones artistes de l'època que va aconseguir un gran èxit en vida.

Tocada pel trauma, va ser violada per un mentor. La varen humiliar durant el judici i això va afectar a la seva obra pictòrica, es va tornar més fosca i violenta, fantasies de venjança contra el seu violador. Una avançada al seu temps i al feminisme. Personatges bíblics com Judith o Susana varen poblar els seus quadres com a símbols de lluita contra el patriarcat. Va tenir una gran resiliència, va cercar sempre la seva independència, amiga personal de Galileo Galilei i va representar heroïnes a les seves pintures, dones fortes, violentes, independents, segures i sensuals.

Acabarem reivindicant la Biblioteca Nacional de França no només a nivell artístic i arquitectònic sinó també per la cultura que abraça. Una Sala Oval de lliure accés envoltada d'incunables. I un homenatge a Robert de Niro que rebrà la Palma d'Or d'Honor del Festival de Cannes en homenatge a la seva carrera el proper 13 de maig.

Entrevistem a la psicòloga clínica Laura Molet Estaper que ens presenta "El Dolor es sordo" un assaig sobre el tractament del trauma i l'abús. La seva visió combina el coneixement acadèmic i l'experiència clínica real de més de 30 anys. Una reflexió necessària sobre com el dolor, quan l'escoltem i és validat, es pot convertir en una poderosa eina de sanació i autenticitat. Una mirada innovadora i terapèutica, testimonis impactants i un enfocament multidisciplinari.

Escriure i fer registre de les nostres experiències és l'eina terapèutica més sana i reparadora per alleugerir el nostre malestar. No ens hem de rendir davant la por i el patiment. El llibre el va escriure el 2018 i ja ha preparat una versió anglesa amb la Montserrat Barragán. Laura Molet aprèn dels seus pacients, de les experiències compartides i les emocions viscudes i sentides. Les experiències vitals ens deparen tsunamis que venen quan menys te'ls esperes. El llibre també és un cant a la llibertat i a l'amor: a donar i a rebre.

Va crear el Hogar Relacional que és un espai de teràpia i docència. Un somni convertit en realitat i que serveix per validar, acollir i contenir estats traumatitzats de la consciència. Convertir la tristesa, la humiliació, la ràbia, el ressentiment, l'odi i les ganes de venjança en un aprenentatge emocional i vital. Tot allò que silenciem, allò del que no podem parlar, ens pot congelar, bloquejar i aturar a la vida. En el llibre "El Dolor es sordo" de Lara Molet descobrim com Marie Curie, Frida Kahlo, Renée Magritte, Salvador Dalí o Sandoor Márai varen utilitzar el llenguatge artístic per parlar del dolor i el trauma.

Maria Carme Roca. El passatge. Premi Santa Eulàlia de Novel·la Històrica.

Entrevistem al periodista i escriptor, Jordi Nopca, autor de El futur és una petita flama, editat a Proa. Partim de la base que tenir un fill et canvia la vida. Per a la parella de joves protagonistes, l'arribada del petit serà un trasbals i alhora una alegria que marcarà el seu dia a dia. Una situació que hauran de torejar amb els maldecaps de la tornada a la feina i la creixent inestabilitat política i social del país. La intimitat familiar topa amb un temps incert que els obligarà a prendre partit. El món on viuen s'assembla al nostre, tot i que amb un sutil diferència: els personatges llueixen la seva animalitat.

El futur és una petita flama combina amb encert l'emoció i la ironia, i és una de les propostes més singulars i brillants de la literatura actual. Durant la conversa amb Jordi Nopca descobrim les interioritats del seu procés d'escriptura, de creació literària i també com el va sacsejar la paternitat, desmuntant els esquemes. Una novel·la que tracta temes profunds com l'extrema dreta, la corrupció, l'ecologia o la paternitat. Els fills et fan sentir un amor incondicional i també un dolor insuportable. És una novel·la de contrastos on l'èpica personal hi apareix. El Futur és una petita flama la protagonitzen uns eriçons i d'altres animals amb actituds i vides molt humanoides com una musaranya fumeta, una granota repulsiva que lidera l'extrema dreta, una ratolina ecologista adolescent, camaleons, guineus, ossos polars i una pitó sibil·lina. Una faula on els animals es comporten com a humans.

El protagonista rebrà un encàrrec laboral molt tèrbol, apareixerà la corrupció i una dicotomia vital: prosperar individualment o tenir principis. Hi ha referències a Andersen, els Germans Grimm, les faules d'Èsquil i La Fontaine. També als autors que han treballat les distopies com George Orwell. Creixement del populisme, l'ecologisme i la seva negació, l'amor, la paternitat, la convivència i l'amistat són temes que es tracten amb molt sentit de l'humor i ironia. Jordi Nopca converteix el malestar en tragicomèdia i aconsegueix que els lectors reflexionin. No us la perdeu!!!!

Un còmic molt intel·ligent i divertit que versa sobre la sororitat, l'empoderament, el bullying i la grassofòbia. Parlem de Les 3 Reines una novel·la gràfica de Magali Le Huche, basada en la novel·la de Clémentine Beauvais que va guanyar el Premi al Millor Còmic Juvenil del Festival Internacional d'Angoulême 2024. El trobeu editat en català i en castellà a Garbuix Books i en parlem amb la seva editora, Montserrat Terrones.

Atès el seu físic poc agraciat, la Mireille, l'Astrid i la Hakima han guanyat el concurs de botifarrons de la seva escola. Una mostra d'un concurs humiliant que fan per xarxes socials. Les tres noies descobriran que l'empatia es bàsica i li donen la volta a un tema cru amb intel·ligència i creativitat. Marxen amb bicicleta fins al Palau de l'Elisi per participar a la Festa Nacional del 14 de juliol. El que no 'esperaven les tres noies és que el seu viatge atrauria l'atenció dels mitjans de comunicació i es faran famoses. Les tres Reines segueix la road trip entre maldecaps, discussions, riures i examen de consciència.

Les tres Reines és una novel·la gràfica que no cau mai en el bonisme de "el que compta de veritat és la bellesa interior". Dosis de positivitat i una venjança feminista vitaminada. Un còmic que ens fa reflexionar sobre la pressió estètica, l'odi al propi cos, el hate a les xarxes socials i l'empatia que converteix les víctimes en dones empoderades que maduren durant el seu viatge. Humor intel·ligent i crítica àcida. La Mireille, l'Astrid i la Hakima tot i ser molt diferents es donaran suport mutu i practicaran la sororitat i l'enginy per donar-li la volta a l'assetjament i crítiques que pateixen a l'escola.

En aquesta odissea vital aniran acompanyades pel germà gran de la Hakima, Khader, un soldat que va perdre les cames en una operació militar i se sent culpable per no haver pogut salvar els seus companys. Tots tenen un dilema que intentaran resoldre a la recepció de l'Elisi que es fa el 14 de juliol en motiu de la Festa Nacional de França.

Un llibre que és una mirada retrospectiva a tot allò que ha marcat i ha convertit en fotògraf a Francesc Fàbregas. Mirades dels 70. Fotografies d'una època parteix del moment en què ell es considerava amateur, quan encara no tenia una mirada professional. Una passió primigènia, sense encàrrec previ i quan la fotografia analògica i el blanc i negre eren especials. Un viatge, un redescobriment a partir del seu arxiu personal amb imatges inèdites. La inspiració per crear el llibre sorgeix de l'exposició Amateur que va fer al 2019 on mostrava els seus inicis. Un viatge de nostàlgia, orgull i alegria.

Fotografies que són memòria d'uns anys excepcionals, des de la seva vinculació amb la muntanya, el servei militar a la Caserna de Lepanto o les fortes riuades del Baix LLobregat als anys 70. Un moment on treballava al Setmanari del Baix Llobregat, ja desaparegut, i es dedicava a caçar històries. Ho feia amb cert desvergonyiment, sense por, allunyant-se dels poders. La democràcia encara no havia entrat als ajuntaments i el franquisme sobrevolava la vida de molts, sobretot gent modesta que reivindicava els serveis bàsics. Els nens gitanos de Sant Cosme, els darrers pagesos de Can Nyepa, els campistes de la Ballena Alegre, abocadors incontrolats o barraques. Francesc Fàbregas buscava la llibertat en aquestes fotorafies.

Les seves fotografies marcaven la diferència, no calia saber qui signava les fotos perquè la seva marca personal apostava per la definició, el contrast i sobretot l'habilitat per captar el moment i la qualitat de la foto. Històries de reivindicació, contra el franquisme, amb ànsies de llibertat i obertura, també manifestacions. A totes s'hi veu un enfocament documentalista. També hi descobrim el Canet Cançó i el Canet Rock fets encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern.

La fotografia comporta un diàleg intern constant, un moviment ple de sensibilitat que permet colpejar i despertar records i emocions. També hi ha un apartat de l'etern retorn a casa amb els viatges que va fer a Amsterdam, París o Londres als 70 escapant de la grisor que hi havia al país. Un redescobriment de l'arxiu personal i recuperar moments que mig segle després continuen tenint una gran força expressiva com les que va fer a Ovidi Montllor, Lluís Llach, Pau Riba o Maria del Mar Bonet.

Els conflictes en una relació no només són inevitables sinó que són necessaris perquè la parella creixi i evolucioni. En parlem amb Món Tur, experta en conflictes familiars i de parella i autora del llibre "Amor, hem de parlar" editat a Rosa dels Vents. Les discussions derivades de la convivència, les discrepàncies provocades per l'educació dels fills i les filles, en són un exemple. Però no són els únics, perquè també hi ha disputes ocasionades pels diners o per la pressió de la família. Són moments que poden derivar en bucles dels quals no sabem com sortir i aboquen a la parella a un malestar que pot acabar en una ruptura.

Un llibre que dona eines per aprendre a aturar les discussions i saber comunicar-se amb la parella. No s'ha de voler tenir sempre la raó, sinó que cal col·laborar per trobar una sortida que sigui la millor per a tothom. Elements per afrontar i gestionar les discrepàncies i convertir-les així en una eina de millora personal i sobretot de creixement per a la parella. En els conflictes tenir una tercera personal neutral pot resultar balsàmic. Un conflicte no deixa de ser una discrepància de criteris entre dues persones o percepcions diferents sobre una realitat o una situació. Hi ha molts matisos i cal abordar d'on provenen els conflictes i sobretot no practicar els silencis perquè s'enquisten.

Es parla també d'analfabetisme emocional que ho complica tot. Hi ha un art a l'hora de discutir i cal aprendre a utilitzar el diàleg i no els crits. Trobar un camí per tenir una conversa incòmoda però de qualitat sobre els motius reals que estan provocant els problemes. Saber empatitzar i sobretot seguir unes pautes o unes instruccions que no són miraculoses però que poden ajudar. Hem de partir de la base que les parelles estan en evolució que una relació no és mai estàtica, està en moviment i això vol dir canvi i discrepàncies, i un espai de creixement conjunt.

Es parla dels sospitosos habituals que motiven al conflicte en parella i poden ser diferents contextos vitals, la manera de ser de cadascú, el sistema familiar que els envolta, la mala comunicació, les relacions sexuals, els diners, la criança i educació dels fills propis o aliens, els o les ex, la infidelitat. Cal responsabilitat, comprensió, generositat, autoestima i esforç i sobretot tenir molt clar que la teva parella no és perfecta.