Entrevistem a la periodista Jèssica del Moral que acaba de publicar un llibre ple d'històries fetes de records, desmemòria, rumbs erràtics i futurs per estrenar titulat "Vincles, afectes i grillons" editat a Columna. Un debut brillant que demostra molta capacitat d'observació i inventiva per plantar d'una sèrie de personatges i vides que podrien ser perfectament les nostres. Llaços i vinculacions, afectes, reconciliacions amb el passat, pèrdues, traumes, desamors i tot ambientat en diferents moments històrics i geogràfics.

Un estil precís, històries hipnòtiques. Cada fragment ens interpel·la sobre una part de les nostres vides passades, presents o futures. Una novel·la sobre aquelles coses que creiem que només passen als altres. Un laberint per la memòria, un treball travat amb intel·ligència, perquè res no és el que sembla. I tot ben amanit amb uns tocs d'humor àcid que són mel.

Mosaic d'afectes, veritats, mentides, traumes, pèrdues i decisions difícils. La vida en definitiva és com un tango, allò que ens uneix i que ens separa, posant el focus en l'amor, la família i els secrets que ens condicionen la vida. Vuit històries encadenades que acaben confluint en un escenari compartit, en l'Escudella Barrejada del capítol final. Entre les històries que confecciona Jèssica del Moral un personatge que ha perdut la vida de forma sobtada, molt vinculat a la identitat col·lectiva, el trauma generacional i la passió per la història. Hi ha relacions interpersonals però sobretot trencaments, pes vital i fracassos on tots ens podem sentir identificats. La vida és una coreografia d'eleccions i renúncies, la memòria acaba configurant la nostra identitat, la personal i la col·lectiva.

Vincles, afectes i grillons ens parla de la condició humana i de com són els fils invisibles que ens connecten i les cadenes emocionals que de vegades en impedeixen avançar. La coberta està il·lustrada per Mari Fouz i compta amb tots els elements simbòlics del llibre. Una novel·la que reivindica la llibertat individual, però també la importància de teixir complicitats i tenir llocs on agafar-nos quan la vida ens sacseja amb una tempesta. També hi ha metàfores animals amb simbolismes. Els crancs blaus són invasors, els hàmsters relacionats amb la poca memòria d'alguns personatges, una elefanta en el capítol de venjança perquè són justicieres, tortugues marines que es refugien en la seva closca, sípies que es camuflen per integrar-se a l'entorn, crisàlides per parlar de l'adolescència. Ja ho deia Ida Vitale "un sempre té menys imaginació que la vida".