Entrevistem a la periodista Jèssica del Moral que acaba de publicar un llibre ple d'històries fetes de records, desmemòria, rumbs erràtics i futurs per estrenar titulat "Vincles, afectes i grillons" editat a Columna. Un debut brillant que demostra molta capacitat d'observació i inventiva per plantar d'una sèrie de personatges i vides que podrien ser perfectament les nostres. Llaços i vinculacions, afectes, reconciliacions amb el passat, pèrdues, traumes, desamors i tot ambientat en diferents moments històrics i geogràfics.

Un estil precís, històries hipnòtiques. Cada fragment ens interpel·la sobre una part de les nostres vides passades, presents o futures. Una novel·la sobre aquelles coses que creiem que només passen als altres. Un laberint per la memòria, un treball travat amb intel·ligència, perquè res no és el que sembla. I tot ben amanit amb uns tocs d'humor àcid que són mel.

Mosaic d'afectes, veritats, mentides, traumes, pèrdues i decisions difícils. La vida en definitiva és com un tango, allò que ens uneix i que ens separa, posant el focus en l'amor, la família i els secrets que ens condicionen la vida. Vuit històries encadenades que acaben confluint en un escenari compartit, en l'Escudella Barrejada del capítol final. Entre les històries que confecciona Jèssica del Moral un personatge que ha perdut la vida de forma sobtada, molt vinculat a la identitat col·lectiva, el trauma generacional i la passió per la història. Hi ha relacions interpersonals però sobretot trencaments, pes vital i fracassos on tots ens podem sentir identificats. La vida és una coreografia d'eleccions i renúncies, la memòria acaba configurant la nostra identitat, la personal i la col·lectiva.

Vincles, afectes i grillons ens parla de la condició humana i de com són els fils invisibles que ens connecten i les cadenes emocionals que de vegades en impedeixen avançar. La coberta està il·lustrada per Mari Fouz i compta amb tots els elements simbòlics del llibre. Una novel·la que reivindica la llibertat individual, però també la importància de teixir complicitats i tenir llocs on agafar-nos quan la vida ens sacseja amb una tempesta. També hi ha metàfores animals amb simbolismes. Els crancs blaus són invasors, els hàmsters relacionats amb la poca memòria d'alguns personatges, una elefanta en el capítol de venjança perquè són justicieres, tortugues marines que es refugien en la seva closca, sípies que es camuflen per integrar-se a l'entorn, crisàlides per parlar de l'adolescència. Ja ho deia Ida Vitale "un sempre té menys imaginació que la vida".

Arrenquem prescripció cultural en vena amb la Maria Dolors Sàrries, editora i viatgera incansable. Aquest divendres us proposem un viatge per molts personatges i artistes a descobrir. Comencem amb l'exposició Zurbarán sobre(natural) al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i que ens mostra una proposta ambiciosa d'un dels grans pintors del segle d'or espanyol. La restauració d'una obra de Zurbarán i la sorprenent troballa dels tècnics del MNAC han propiciat aquesta mostra que reuneix per primera vegada les tres versions de La Visió de Sant Francesc d'Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal del mestre del barroc espanyol. També encara l'obra de Zurbarán amb artistes contemporanis que se'n senten deutors o el volen homenatjar com Tàpies, Llena o Marta Povo.

Segurament us heu preguntat en alguna ocasió qui era Jack l'Esbudellador. Podríem estar darrera la pista genètica definitiva per confirmar que podria ser un barber polac anomenat Aaron Kominski. Les restes d'ADN i semen recuperats del xal de Catherine Eddowes, una de les víctimes de l'assassí en sèrie més conegut del món. L'espectre de Jack l'Esbudellador segueix pul·lulant pels tenebrosos carrerons de Whitechapel i ho hem vist a sèries, pel·lícules i fins i tot musicals. Descobrirem la crueltat de l'assassí en sèrie, els seus crims esgarrifosos, com va coincidir la seva fama amb l'expansionisme de la premsa donant detalls escabrosos dels seus actes salvatges i la pobresa dels carrerons de l'East End. Moltes teories, moltes suposicions i molts culpables des d'un boig de classe baixa, un advocat, un sabater jueu o un complot de la Casa Reial. 130 anys després la seva identitat no està clara. Parlarem de les darreres investigacions de Russell Edwards.

I també parlarem d'Artemisia Gentileschi, una de les artistes italianes més importants del s.XVII i també una de les més desconegudes. El fet de ser dona no va jugar a favor seu, tot i ser clarament superior als seus companys. Fins el 3 d'agost podeu visitar una exposició sobre la seva obra al Museu Jacquemart-André de París. Era seguidora de Caravaggio, el seu estil barroc va prendre el dramatisme del seu ídol en ambiciosos quadres històrics i religiosos. El talent i l'originalitat de la pintora italiana és innegable. Formada pel seu pare va ser una de les poques dones artistes de l'època que va aconseguir un gran èxit en vida.

Tocada pel trauma, va ser violada per un mentor. La varen humiliar durant el judici i això va afectar a la seva obra pictòrica, es va tornar més fosca i violenta, fantasies de venjança contra el seu violador. Una avançada al seu temps i al feminisme. Personatges bíblics com Judith o Susana varen poblar els seus quadres com a símbols de lluita contra el patriarcat. Va tenir una gran resiliència, va cercar sempre la seva independència, amiga personal de Galileo Galilei i va representar heroïnes a les seves pintures, dones fortes, violentes, independents, segures i sensuals.

Acabarem reivindicant la Biblioteca Nacional de França no només a nivell artístic i arquitectònic sinó també per la cultura que abraça. Una Sala Oval de lliure accés envoltada d'incunables. I un homenatge a Robert de Niro que rebrà la Palma d'Or d'Honor del Festival de Cannes en homenatge a la seva carrera el proper 13 de maig.

Entrevistem a la psicòloga clínica Laura Molet Estaper que ens presenta "El Dolor es sordo" un assaig sobre el tractament del trauma i l'abús. La seva visió combina el coneixement acadèmic i l'experiència clínica real de més de 30 anys. Una reflexió necessària sobre com el dolor, quan l'escoltem i és validat, es pot convertir en una poderosa eina de sanació i autenticitat. Una mirada innovadora i terapèutica, testimonis impactants i un enfocament multidisciplinari.

Escriure i fer registre de les nostres experiències és l'eina terapèutica més sana i reparadora per alleugerir el nostre malestar. No ens hem de rendir davant la por i el patiment. El llibre el va escriure el 2018 i ja ha preparat una versió anglesa amb la Montserrat Barragán. Laura Molet aprèn dels seus pacients, de les experiències compartides i les emocions viscudes i sentides. Les experiències vitals ens deparen tsunamis que venen quan menys te'ls esperes. El llibre també és un cant a la llibertat i a l'amor: a donar i a rebre.

Va crear el Hogar Relacional que és un espai de teràpia i docència. Un somni convertit en realitat i que serveix per validar, acollir i contenir estats traumatitzats de la consciència. Convertir la tristesa, la humiliació, la ràbia, el ressentiment, l'odi i les ganes de venjança en un aprenentatge emocional i vital. Tot allò que silenciem, allò del que no podem parlar, ens pot congelar, bloquejar i aturar a la vida. En el llibre "El Dolor es sordo" de Lara Molet descobrim com Marie Curie, Frida Kahlo, Renée Magritte, Salvador Dalí o Sandoor Márai varen utilitzar el llenguatge artístic per parlar del dolor i el trauma.