Arrenquem prescripció cultural en vena amb la Maria Dolors Sàrries, editora i viatgera incansable. Aquest divendres us proposem un viatge per molts personatges i artistes a descobrir. Comencem amb l'exposició Zurbarán sobre(natural) al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i que ens mostra una proposta ambiciosa d'un dels grans pintors del segle d'or espanyol. La restauració d'una obra de Zurbarán i la sorprenent troballa dels tècnics del MNAC han propiciat aquesta mostra que reuneix per primera vegada les tres versions de La Visió de Sant Francesc d'Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal del mestre del barroc espanyol. També encara l'obra de Zurbarán amb artistes contemporanis que se'n senten deutors o el volen homenatjar com Tàpies, Llena o Marta Povo.

Segurament us heu preguntat en alguna ocasió qui era Jack l'Esbudellador. Podríem estar darrera la pista genètica definitiva per confirmar que podria ser un barber polac anomenat Aaron Kominski. Les restes d'ADN i semen recuperats del xal de Catherine Eddowes, una de les víctimes de l'assassí en sèrie més conegut del món. L'espectre de Jack l'Esbudellador segueix pul·lulant pels tenebrosos carrerons de Whitechapel i ho hem vist a sèries, pel·lícules i fins i tot musicals. Descobrirem la crueltat de l'assassí en sèrie, els seus crims esgarrifosos, com va coincidir la seva fama amb l'expansionisme de la premsa donant detalls escabrosos dels seus actes salvatges i la pobresa dels carrerons de l'East End. Moltes teories, moltes suposicions i molts culpables des d'un boig de classe baixa, un advocat, un sabater jueu o un complot de la Casa Reial. 130 anys després la seva identitat no està clara. Parlarem de les darreres investigacions de Russell Edwards.

I també parlarem d'Artemisia Gentileschi, una de les artistes italianes més importants del s.XVII i també una de les més desconegudes. El fet de ser dona no va jugar a favor seu, tot i ser clarament superior als seus companys. Fins el 3 d'agost podeu visitar una exposició sobre la seva obra al Museu Jacquemart-André de París. Era seguidora de Caravaggio, el seu estil barroc va prendre el dramatisme del seu ídol en ambiciosos quadres històrics i religiosos. El talent i l'originalitat de la pintora italiana és innegable. Formada pel seu pare va ser una de les poques dones artistes de l'època que va aconseguir un gran èxit en vida.

Tocada pel trauma, va ser violada per un mentor. La varen humiliar durant el judici i això va afectar a la seva obra pictòrica, es va tornar més fosca i violenta, fantasies de venjança contra el seu violador. Una avançada al seu temps i al feminisme. Personatges bíblics com Judith o Susana varen poblar els seus quadres com a símbols de lluita contra el patriarcat. Va tenir una gran resiliència, va cercar sempre la seva independència, amiga personal de Galileo Galilei i va representar heroïnes a les seves pintures, dones fortes, violentes, independents, segures i sensuals.

Acabarem reivindicant la Biblioteca Nacional de França no només a nivell artístic i arquitectònic sinó també per la cultura que abraça. Una Sala Oval de lliure accés envoltada d'incunables. I un homenatge a Robert de Niro que rebrà la Palma d'Or d'Honor del Festival de Cannes en homenatge a la seva carrera el proper 13 de maig.