Un llibre que és una mirada retrospectiva a tot allò que ha marcat i ha convertit en fotògraf a Francesc Fàbregas. Mirades dels 70. Fotografies d'una època parteix del moment en què ell es considerava amateur, quan encara no tenia una mirada professional. Una passió primigènia, sense encàrrec previ i quan la fotografia analògica i el blanc i negre eren especials. Un viatge, un redescobriment a partir del seu arxiu personal amb imatges inèdites. La inspiració per crear el llibre sorgeix de l'exposició Amateur que va fer al 2019 on mostrava els seus inicis. Un viatge de nostàlgia, orgull i alegria.

Fotografies que són memòria d'uns anys excepcionals, des de la seva vinculació amb la muntanya, el servei militar a la Caserna de Lepanto o les fortes riuades del Baix LLobregat als anys 70. Un moment on treballava al Setmanari del Baix Llobregat, ja desaparegut, i es dedicava a caçar històries. Ho feia amb cert desvergonyiment, sense por, allunyant-se dels poders. La democràcia encara no havia entrat als ajuntaments i el franquisme sobrevolava la vida de molts, sobretot gent modesta que reivindicava els serveis bàsics. Els nens gitanos de Sant Cosme, els darrers pagesos de Can Nyepa, els campistes de la Ballena Alegre, abocadors incontrolats o barraques. Francesc Fàbregas buscava la llibertat en aquestes fotorafies.

Les seves fotografies marcaven la diferència, no calia saber qui signava les fotos perquè la seva marca personal apostava per la definició, el contrast i sobretot l'habilitat per captar el moment i la qualitat de la foto. Històries de reivindicació, contra el franquisme, amb ànsies de llibertat i obertura, també manifestacions. A totes s'hi veu un enfocament documentalista. També hi descobrim el Canet Cançó i el Canet Rock fets encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern.

La fotografia comporta un diàleg intern constant, un moviment ple de sensibilitat que permet colpejar i despertar records i emocions. També hi ha un apartat de l'etern retorn a casa amb els viatges que va fer a Amsterdam, París o Londres als 70 escapant de la grisor que hi havia al país. Un redescobriment de l'arxiu personal i recuperar moments que mig segle després continuen tenint una gran força expressiva com les que va fer a Ovidi Montllor, Lluís Llach, Pau Riba o Maria del Mar Bonet.