エピソード

  • Quanta IA - IA i xarxes neuronals
    2025/09/02
    Les xarxes neuronals artificials són els models computacionals inspirats en el funcionament del cervell humà. Amb la seva evolució constant, ara convertir les idees en una cosa tangible és possible gràcies a aplicacions com DALL-E, Chat GPT o Quillbot. A Quanta quanta IA!, la directora de l’IDEAI, Karina Gibert, parla del funcionament d’aquestes xarxes i de les seves possibilitats amb Caroline König, doctora en intel·ligència artificial i enginyeria informàtica. Resposta a problemes complexos Una neurona artificial funciona, a grans trets, com una neurona biològica: rep informació de l’exterior, la classifica i la traspassa a més neurones. “Amb una neurona sola no fem gran cosa”, apunta Karina Gibert. Per resoldre problemes complexos és necessari crear xarxes neuronals. Una vegada entrenades amb grans quantitats de dades, aquestes xarxes poden resoldre problemes més profunds pels quals encara no tenim una equació. Tot i que el concepte va sorgir durant els anys 40, es va començar aplicar a partir del 2000 perquè segons Caroline König “feia falta un algoritme eficient que pogués ajustar les dades”. Un pas més enllà: la IA generativa La IA generativa és una evolució de les xarxes neuronals capaç de crear contingut nou, original i creatiu. Aplicar-la en àrees com la traducció, la creació de resums i la generació de textos, per exemple, pot ser molt útil.
    続きを読む 一部表示
    26 分
  • Quanta IA - IA i processament del llenguatge natural
    2025/06/11
    A Quanta quanta IA parlem de l’evolució del processament del llenguatge natural (PLN) i les seves aplicacions en diferents àmbits, amb una atenció especial al sector de la salut. Karina Gibert, directora de l’Ideai, i Neus Català, investigadora especialitzada en PLN, expliquen com la intel·ligència artificial està canviant la gestió de grans volums d’informació textual i com aquestes tecnologies poden ajudar professionals com advocats i metges a prendre decisions més ràpides i precises. El PLN és la branca de la IA que permet a les màquines interpretar, traduir i crear un text, millorant la presa de decisions en diagnòstics i tractaments mèdics. Català destaca, a través d’exemples pràctics, com aquesta branca pot descobrir les aplicacions més innovadores en la salut, com l’estratificació del risc de malalties. Català destaca que hi ha una diferència significativa entre el PLN i la mineria de textos, tot i estar relacionades i utilitzar-se mútuament. Mentre el PLN se centra en aspectes com la comprensió i la generació del llenguatge, la mineria de textos són un conjunt d’algoritmes i tècniques que s’utilitzen per extreure informació útil a partir de grans quantitats de text no estructurat. Aquesta se centra a fer un anàlisi de dades, amb l’única diferència que aquestes dades són un text.
    続きを読む 一部表示
    27 分
  • Quanta IA - Com millora la IA les xarxes de comunicacions?
    2025/05/13
    A Quanta quanta IA!, parlem de com la intel·ligència artificial ha revolucionat el món de les comunicacions. Karina Gibert, directora de l’IDEAI, conversa amb Sergi Abadal, doctor en arquitectura de computadors, que ara treballa en àrees especialitzades en IA i computació quàntica. La xarxa està evolucionant per suportar un nombre cada cop més gran de dispositius connectats i la IA pot millorar les infraestructures que ho suporten, fent que les connexions siguin més eficients i sostenibles. La IA també és capaç d’identificar patrons anòmals que no es podrien preveure d’una altra manera. L’eficiència energètica: clau per al futur de la IA El doctor Sergi Abadal destaca que un dels principals reptes en les xarxes de comunicació i la intel·ligència artificial (IA) és millorar-ne l’eficiència energètica, ja que els models d’IA com ChatGPT consumeixen molts recursos. Comenta que el futur se centrarà no només a fer la IA més precisa, sinó també a fer-la més eficient. De fet, espera que en aquest camí cap a la sisena generació d’internet i mòbil aquest problema es pugui resoldre i reduir les emissions que comporten les connexions.
    続きを読む 一部表示
    26 分
  • Quanta IA - La IA i el talent femení
    2025/04/21
    L’últim estudi TIC a Catalunya ens mostra que hi ha un 9 % de dones tecnòlogues i “això és molt greu”, afirma Karina Gibert, catedràtica de la UPC i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI). Fa anys que la Karina treballa per reduir la bretxa de gènere en el món de la tecnologia. Segons ella, el fet que no hi hagi dones en els equips que dissenyen la intel·ligència artificial i a la informàtica en general és alarmant. Per exemple, Amazon va entrenar una intel·ligència artificial de selecció de personal que només promocionava homes i la van haver de retirar. Karina Gibert és fundadora de l’IDEAI, el centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la Universitat Politècnica de Catalunya (IDEAI-UPC) que ha dissenyat un curs en línia i gratuït, que es diu CiutadanIA. Els curs ensenya els conceptes més bàsics sobre la IA i la seva imatge és precisament la d’una nina que es diu Icàtia. “Icàtia representa una nena entre 3 i 5 anys, l’edat en què les nenes perden interès per la tecnologia i volen ser princeses”.
    続きを読む 一部表示
    28 分
  • Quanta IA - Les màquines raonen?
    2025/03/12
    La intel·ligència computacional és l'especialitat de la convidada de Quanta quanta IA, la investigadora Àngela Nebot, catedràtica en IA de la UPC. "Parlem d'un camp de la informàtica i la intel·ligència artificial que intenta resoldre problemes inspirant-se en el funcionament del cervell humà i les regles de la naturalesa, fent servir algoritmes senzills per trobar solucions òptimes en lloc d'algoritmes precisos com fa la informàtica clàssica. El pare de la lògica difusa és Lotfi A. Zadeh: la seva teoria permet tractar amb informació imprecisa o ambigua, i ha estat àmpliament utilitzada en aplicacions pràctiques com els electrodomèstics, sistemes de control industrial i sistemes d'inferència en medicina. "Si les màquines raonen o no, depèn de com defineixis la paraula raonament", diu Àngela Nebot. Hi ha qui pensa que el raonament és exclusiu dels humans perquè les màquines no entenen l'objecte del raonament. Però sí que són capaces d'aplicar una lògica, un model matemàtic o de probabilitat que la fa arribar a un resultat a partir d'uns fets inicials.
    続きを読む 一部表示
    31 分
  • Quanta IA - La IA és creativa?
    2025/02/12
    La IA està transformant la indústria creativa, accelerant processos creatius, obrint noves possibilitats per a la creativitat en camps com la música, el cinema, la televisió, l’art, el disseny i la literatura. A ‘Quanta quanta IA!’, Karina Gibert, directora de l’IDEAI, conversa amb Ferran Marqués, enginyer en Telecomunicació i investigador de l’DEAI sobre diferents experiències en la cocreació artística amb IA. Segons Karina Gibert, tal com està enfocat el programa AI and music, del Sónar, no hi ha espai per a prescindir de la música. “Tot el procés creatiu es basa en el diàleg entre l’artista i el que fa la intel·ligència artificial”. La IA, una eina per potenciar la creativitat Ferran Marquès explica tres projectes de col·laboració i diàleg entre enginyers, científics i artistes, dividits en tres àmbits: Escoltar, Llegir i Veure. A Escoltar, el pianista Marco Mezquida va interactuar amb una eina que escoltava el que ell tocava i li proposava paisatges musicals. A Llegir, la DJ Aus va proposar un “back to back” amb la IA per crear conjuntament una sessió musical. I, a Veure, es va establir una col·laboració entre una ballarina, Kiani del Valle, i Hamil Industries per crear l’espectacle ‘Engendered otherness’. L’expert: Ferran Marquès enginyer en Telecomunicació professor a l’Escola de Telecomunicació i a la Facultat d’Informàtica de Barcelona investigador a l’IDEAI la seva recerca de centra en el “machine learning” i “deep learning”
    続きを読む 一部表示
    30 分
  • Quanta IA - IA ubiqua: la convivència entre persones i màquines
    2025/01/09
    A 'Quanta, quanta IA!' parlem de com funciona la intel·ligència artificial ubiqua, que és la que s’integra de múltiples formes a la nostra vida quotidiana. En l’àmbit urbà, la trobem a les "ciutats intel·ligents", com Barcelona, amb múltiples exemples: sistemes de monitoratge de consum d'electricitat i aigua i llum que envien dades a un servidor central. El sistema de sensors dels ajuntaments per controlar el trànsit i si cal, canviar la prioritat semafòrica. O bé, els mateixos sensors de Google —que són els nostres mòbils— per fer el seu propi mapa de trànsit. La base de les ciutats del futur serà la integració de totes aquestes IA de forma coordinada. La IA distribuïda "es basa en el desenvolupament de solucions distribuïdes per a problemes complexos", segons Javier Vázquez, professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador del centre de recerca de la UPC en intel·ligència artificial, l'IDEAI. Per exemple, sistemes de conreu amb sensors de temperatura i humitat que activen el sistema de reg en funció de les dades, plantes industrials on robots interactuen i col·laboren amb diferents tasques amb els humans o ciutats amb taxis autònoms. L'expert: Javier Vázquez professor titular de la UPC i investigador de l'IDEAI la seva recerca se centra en sistemes computacionals distribuïts mecanismes de control i monitoratge modelatge de valors i normes socials per a sistemes computacionals
    続きを読む 一部表示
    32 分
  • Quanta IA - Parla la IA?
    2024/11/28
    La recerca en el processament de veu avança ràpidament. Hem passat en poc temps de veus robòtiques i planes a veus que imiten l’entonació, la modulació i aviat també les emocions dels éssers humans. Un dels pioners en la recerca en matèria de veu i IA és Javier Hernando, doctor en enginyeria de telecomunicacions per la UPC i director de recerca en tecnologies de la veu del Barcelona Supercomputing Center. Hernando va començar a investigar la generació de veu als anys 80 i, en aquests moments, treballa en la caracterització de locutors: el reconeixement d’emocions a través de la veu, l’estat de salut, el sexe, l’edat, l’idioma i dialecte. La síntesi de veu ha millorat tant que s’ha de ser un expert per reconèixer que no és humana, estem a nivells d’imitació molt alts” Javier Hernando, director de recerca en tecnologies de la veu del Barcelona Supercomputing Center La IA ja es podria fer servir en doblatge o per exemple per a la traducció simultània al Parlament Europeu, segons Belén Alastruey, graduada en Matemàtiques per la UPC, màster en Tecnologies Avançades de la Telecomunicació a la mateixa universitat i que ha treballat per Apple, Amazon i Meta. “El que necessites són moltes dades“, diu la Belén. La IA generativa funciona per estadística. Els sistemes actuals han llegit molts textos i han escoltat moltes veus i poden contestar amb allò que la persona espera i que la màquina troba que és el més raonable. Una IA més sostenible En poc temps, la recerca en IA ha agafat velocitat, però per continuar avançant té un repte important a superar: la sostenibilitat. La IA no és tan neta com sembla: actualment es treballa en recerca amb “màquines monstruoses, enormes als pols, sota el mar i consumint molta energia“, explica Javier Hernando. Els esforços se centren a aconseguir màquines que no consumeixin tanta energia, que siguin més petites, en definitiva, sostenibles. Els experts: Javier Hernando y Belén Alastruey Javier Hernando doctor en enginyeria de telecomunicacions de la UPC catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions director del Centre de Recerca de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP) de la UPC membre d’IDEAI-UPC director de recerca en tecnologies de la veu del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CSN) Belén Alastruey graduada en Matemàtiques a la UPC Màster en Tecnologies Avançades de la Telecomunicació investigadora del processament de veu ha treballat a Apple, Amazon i Meta Premi DonaTIC 2022
    続きを読む 一部表示
    34 分