Hi ha qui diu que tot es va començar a torçar el 1714. D'altres busquen la resposta a l'edat mitjana. I n'hi ha que asseguren que reduir-ho tot a "Catalunya contra Espanya" és simplificar una relació de més de mil anys d'història.

En aquest episodi fem un viatge que comença amb els primers comtats fronterers dels Pirineus, i que no s'atura fins al referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Pel camí: reis que trenquen pactes, unions dinàstiques que no eren el que semblaven, una Barcelona assetjada durant més d'un any, decrets que abolien constitucions senceres, una Renaixença que va acabar convertint-se en política, i un segle XX ple d'esperances trencades una vegada rere l'altra.

Si esperes una resposta senzilla, aviso: no la trobaràs. Però potser entendràs una mica millor per què aquesta pregunta continua sense tenir una resposta que convenci tothom.

...

*Per fer-ho més immersiu, l'episodi inclou també gravacions de RTVE d'alguns dels moments que expliquem: Josep Tarradellas, el discurs de Felip VI del 3 d'octubre de 2017 i la declaració d'independència de Carles Puigdemont.

** I la fotografia de portada també té història. El quadre que hi havia darrere de Felip VI durant el discurs del 3 d’octubre és el mateix que he utilitzat per a la portada, però l’he posat del revés. És una picada d’ullet a Xàtiva, on el retrat de Felip V es conserva cap per avall com a record de la repressió borbònica després de la Guerra de Successió.

*** He intentat resumir gairebé mil anys d'història i fer-ho de la manera més entenedora possible. No és un episodi pensat per a historiadors ni politòlegs —que, sens dubte, hi trobaran simplificacions, matisos i coses a discutir—, sinó una aproximació general pensada per a tot tipus de públic.

L'any 1905, una simple caricatura publicada al setmanari satíric Cu-Cut! va desencadenar una de les crisis polítiques més importants de la Catalunya de començaments del segle XX.

Uns 300 oficials de l'exèrcit van assaltar la redacció de la revista i del diari La Veu de Catalunya, van destrossar les impremtes i van cremar exemplars al mig del carrer. Però el més sorprenent encara havia d'arribar: en lloc de castigar els responsables, el govern espanyol va acabar cedint davant la pressió militar, aprovant una llei que limitava la llibertat d'expressió i provocant una reacció sense precedents del catalanisme.

En aquest episodi descobrim què deia exactament aquella vinyeta de Joan Garcia Junceda, per què va indignar tant l'exèrcit, què va passar durant l'assalt i com uns fets que, a primera vista, podien semblar anecdòtics van acabar provocant el naixement de Solidaritat Catalana i canviant la política del país.

Perquè, de vegades, una simple caricatura pot tenir més força que un discurs... i fins i tot provocar una crisi d'Estat!

Per si teniu curiositat, aquesta és la caricatura en qüestió

La matinada del 9 de juliol de 1967, la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu cambril. La Guàrdia Civil va iniciar una investigació a gran escala, però ben aviat es va saber que no es tractava d'un robatori. Un grup de joves catalanistes havia segrestat la imatge per impedir que el règim franquista convertís la seva coronació canònica en un gran acte de propaganda política.

Durant més de quatre anys, una de les imatges religioses més estimades de Catalunya va passar d'un amagatall a un altre mentre les autoritats intentaven localitzar-la sense èxit. Què va portar aquells joves a organitzar una operació tan insòlita? Qui eren? Com van aconseguir mantenir el secret durant tant de temps? I per què van decidir retornar la Mare de Déu l'any 1972?

En aquest episodi reconstruïm una història que ens parla de religió, de política, d'identitat, de resistència i del poder que poden arribar a tenir els símbols.

🎬 Documental: El segrest de Núria

Britànics. Francesos. Britànics una altra vegada. Espanyols. I, per si no n'hi havia prou, els britànics tornen i els espanyols també.

Durant gairebé un segle, Menorca va canviar de mans una vegada i una altra i es va convertir en una de les illes més disputades de la Mediterrània. Però què tenia aquella petita illa perquè algunes de les grans potències europees estiguessin disposades a enviar-hi flotes, exèrcits i milers de soldats?

En aquest capítol viatgem a la Menorca del segle XVIII: una illa de corsaris que feien negoci amb les guerres d'Europa, comerciants arribats de mig Mediterrani, almiralls executats, il·lustrats llegint Voltaire i una fortalesa que van ampliar, assetjar i destruir.

Una història de conquestes, setges i canvis de bandera, però també d'una societat menorquina que va aprendre a adaptar-se a cada nou governant i que encara avui conserva les petjades d'aquell segle extraordinari.

I tot per què?

Pel port de Maó.

Sempre era pel port de Maó.

Plànol del port de Maó amb la ciutat de Maó i el castell de Sant Felip (aprox. 1700)

Quadre dels Magatzems al port de Maó (1835)

Quadre del Castell de Sant Felip (1793)

L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves independentistes vinculats a Estat Català va preparar un pla per assassinar el rei Alfons XIII durant una visita oficial a Barcelona.

El que havia de ser un atemptat al centre de la ciutat va acabar convertint-se en una operació improvisada al Garraf, amb una bomba amagada al costat de la via del tren.

En aquest episodi reconstruïm pas a pas un dels episodis més desconeguts de la nostra història contemporània i intentem respondre una pregunta incòmoda: què havia de passar en una societat perquè un grup de nois de poc més de vint anys arribés a creure que matar el rei era l'única manera de canviar el seu país?

Quan arriba l'estiu, pràcticament cada cap de setmana hi ha una festa major en algun poble o ciutat de Catalunya. Gegants, castellers, correfocs, cercaviles, concerts, balls, fires... Però us heu preguntat mai per què la gran majoria se celebren entre juliol i setembre? És només perquè fa bon temps o hi ha alguna explicació històrica?

En aquest episodi descobrirem que les festes majors tenen uns orígens molt més antics del que ens pensem. Parlarem dels sants patrons, de les antigues fires medievals, del calendari agrícola i de com, després de mesos de feina al camp, les comunitats aprofitaven l'estiu per descansar, comerciar i celebrar.

Darrere d'una festa major, no només hi ha música, atraccions i sopars populars. Hi ha segles d'història i unes tradicions que, any rere any, continuen construint la memòria col·lectiva del país!

Quan pensem en pirates, és fàcil imaginar-nos un senyor amb un pegat a l'ull, un lloro a l'espatlla, una cama de pal i un cofre ple de monedes d'or. Però els pirates que van navegar per la Mediterrània no tenien res a veure amb aquesta imatge.

En aquest episodi descobrim qui eren realment els pirates, els corsaris i els temuts corsaris barbarescos; per què els grans imperis els utilitzaven com una autèntica arma de guerra i com van convertir la Mediterrània en un dels escenaris més perillosos del món.

Parlem de Barba-rossa, de Dragut, de les torres de guaita i dels pobles que vivien amb la por constant de veure unes veles aparèixer a l'horitzó.

També reviurem alguns dels episodis més dramàtics de la nostra història, com els atacs a Pollença, Pineda de Mar, Cullera o la devastació de Ciutadella.

Benvinguts a una Mediterrània on mirar el mar podia significar jugar-se la vida!

Podeu llegir l'Acta de Constantinoble a la pàgina web de l'Ajuntament de Ciutadella

El juliol de 1936, un cop d'estat contra la República acabaria desencadenant una de les guerres més tràgiques de la història contemporània d'Espanya. Però les guerres no esclaten d'un dia per l'altre.

En aquest episodi especial, coincidint amb el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, recorrem el període que va des de la proclamació de la Segona República, l'any 1931, fins als primers mesos del conflicte, a la tardor de 1936. Descobrirem les grans esperances que va despertar la República, les reformes, les tensions socials, la polarització política, els assassinats que van precipitar els esdeveniments i les hores decisives del cop d'estat. També veurem com Francisco Franco va acabar convertint-se en el líder del bàndol revoltat, la sorprenent mort de José Sanjurjo, el paper d'Emilio Mola, l'Exèrcit d'Àfrica i l'ambient revolucionari que es va apoderar dels carrers durant els primers mesos de la guerra, fins a la proclamació de Franco com a cap de l'Estat pels militars revoltats.

Darrere de cada nom, de cada data i de cada batalla hi havia persones que no sabien què els esperava. Potser per això, noranta anys després, continuar explicant aquesta història encara és necessari.

Pel tiet Pepe.
Per la tieta Teresa.
Per l'avi Vicente.
Per la iaia Jacinta.
I pel tiet Bartolomé.

Per a tota aquella generació que va viure la guerra. I per a totes les que encara n'hereten la memòria i les ferides.

* Aquest episodi incorpora documents sonors de l'època i recreacions rigoroses de discursos, manifestos i comunicats històrics, elaborades a partir dels textos originals per ajudar-nos a reviure l'ambient d'aquells dies.

** La Guerra Civil Espanyola és, probablement, un dels períodes més complexos, estudiats i debatuts de la nostra història contemporània. En un episodi d'una hora és impossible recollir tots els matisos, totes les interpretacions historiogràfiques o totes les experiències personals que formen part d'aquest període. Aquest capítol s'ha elaborat a partir de bibliografia especialitzada i fonts històriques amb la voluntat d'oferir una síntesi rigorosa, contextualitzada i el més equilibrada possible. És probable que alguns oients hi trobin matisos, omissions o interpretacions diferents, i això forma part del debat historiogràfic. L'objectiu d'aquest episodi no és tancar aquest debat, sinó oferir eines per entendre millor com es va arribar a l'estiu de 1936 i què va passar durant els primers mesos de la guerra.