Tres guerres en poc més de quaranta anys, amb el mateix nom i, en el fons, pel mateix motiu.

Per què una guerra que es perdia sempre tornava a començar?

En aquest episodi t’explico, pràcticament des de zero i sense embolics, què van ser les guerres carlines: com una baralla familiar per una corona va acabar enfrontant dues maneres d’entendre el país, per què tantes comarques catalanes s’hi van bolcar, i per què cap derrota no aconseguia tancar el tema. Una història de pobles cremats, de viles entre dos focs i de ferides que van durar generacions, molt més a prop de casa del que et penses.

I per acabar, la guerra vista des de baix: la d’un noi d’Olot que s’hi va apuntar buscant aventures i que anys després ho va explicar en un llibre.

L’octubre de 1940, unes pluges torrencials van desencadenar uns aiguats devastadors a Catalunya. En poques hores, els rius es van desbordar, els ponts van desaparèixer sota l’aigua i nombroses poblacions van quedar greument afectades. Tot plegat va passar pocs dies després de l’afusellament de Lluís Companys, en una Catalunya encara marcada per la Guerra Civil i sotmesa a la repressió franquista.

A les comarques que van patir la catàstrofe, aquells dies encara formen part de la memòria local. Però, més enllà d’aquests territoris, sabem prou bé què va passar?

En aquest episodi reconstruïm els aiguats de 1940 comarca a comarca: la magnitud de la tragèdia, les conseqüències per a la població i la reconstrucció en plena postguerra.

Una història que va marcar molts pobles i que mereix ocupar un lloc més destacat en la memòria col·lectiva de Catalunya.

Hospital Germans Trias i Pujol.

Hospital Moisès Broggi.

Hospital Josep Trueta.

Tres noms que probablement heu pronunciat més d'una vegada sense parar-vos a pensar qui hi havia darrere. I la sorpresa és que no parlem de tres biografies separades, sinó d'una mateixa generació de metges catalans, formats els uns pels altres, que en els anys durs de la Guerra Civil i la postguerra van transformar la cirurgia catalana, i en el cas concret de dos d'ells, també la medicina de guerra a escala internacional.

Un jove cirurgià que va portar el quiròfan fins al mateix front, dins d'un camió. Un altre que va haver de fugir a Oxford per continuar perfeccionant un mètode que acabaria salvant milers d'extremitats arreu del món. I uns germans que van construir, gairebé des de zero, tota una escola de cirurgia moderna a Catalunya.

Octubre de 1944. Mentre París acaba de ser alliberada i Hitler acumula derrota rere derrota, prop de quatre mil exiliats republicans espanyols creuen que ha arribat el moment. Travessen els Pirineus convençuts que, si aconsegueixen ocupar la Vall d'Aran i proclamar-hi un govern provisional, les democràcies aliades no tindran més remei que intervenir i acabar amb Franco.

Ho havien apostat absolutament tot: cinc anys d'exili, camps d'internament a les platges franceses, anys de lluita contra els nazis a la Resistència. Aquella era, per molts d'ells, l'última oportunitat de tornar a casa. Vuit dies de combats després, la realitat els donaria la resposta.

En aquest episodi parlem de l'Operació Reconquesta d'Espanya: la invasió armada més important que va patir el franquisme després de la Guerra Civil, i un dels episodis més silenciats de tota la nostra història recent.

Hi va haver un temps en què anar d'Olot a Girona podia costar-te tres dies sencers de viatge. I hi va haver, també, tota una comarca decidida a no acceptar-ho. 28 anys de projectes, promeses i fracassos després, aquell somni es va acabar convertint en un tren petit, lent i entranyable que, durant 58 anys, va ser la gran artèria de la Garrotxa.

Un tren que va viure guerres, riuades i un comiat que encara avui es recorda, pràcticament amb un nus a la gola.

En aquest episodi us convido a pujar-hi, a fer tot el trajecte, i a descobrir per què, mig segle després que fes l'últim viatge, encara hi ha gent que en parla com si fos algú de la família.

Us deixo aquí també una gravació feta del NO-DO sobre l'últim viatge del Tren d'Olot, per si a banda d'escoltar-lo també el voleu veure.

Si mai heu passejat pel Maresme o heu fet una excursió pels Pirineus, és molt probable que hagueu passat pel costat d'un búnquer sense ni adonar-vos-en. La majoria de gent els associa automàticament a la Guerra Civil.... però s'equivoquen.

Perquè quan la guerra ja feia anys que havia acabat, Franco encara vivia amb una por molt concreta al cos: la d'una invasió que mai va arribar a produir-se. D'aquella por en va néixer un dels projectes militars més desmesurats de la nostra història recent: milers de fortificacions repartides al llarg de cinc-cents quilòmetres de frontera, aixecades amb esforç humà, mules i anys de feina duríssima. Una obra colossal que avui la muntanya s'ha anat empassant en silenci, sense que gairebé ningú en sàpiga la història.

Avui parlem de com es va construir aquesta muralla que gairebé ningú coneix, qui hi va treballar de veritat, i com un canvi radical en la geopolítica internacional la va deixar obsoleta abans que ningú hagués tingut temps de fer-la servir per a res.

📍 Mapa interactiu i més informació sobre la Línia P

L'any 879, un comte anomenat Guifré el Pilós funda un monestir benedictí en un racó dels Pirineus.

No ho sap encara, però acaba de posar la primera pedra d'un dels llocs més importants de tota la història catalana: un centre de saviesa on es copien manuscrits, es guarda una de les biblioteques més riques de l'Europa medieval, i on generacions de comtes escullen ser enterrats per sempre.

Però la seva portalada romànica i tot el seu tresor documental, van estar a punt de desaparèixer completament una nit de 1835, quan una turba enfurismada hi va calar foc, va cremar segles de manuscrits i va profanar les tombes dels comtes que hi reposaven.

En aquest episodi viatgem cap a Ripoll per conèixer com un monestir es va convertir en el símbol del naixement de Catalunya, la nit que gairebé es va perdre per sempre, i com, dècades més tard, algú es va proposar reconstruir-lo pedra a pedra a partir de les seves pròpies cendres.

Hi ha qui diu que tot es va començar a torçar el 1714. D'altres busquen la resposta a l'edat mitjana. I n'hi ha que asseguren que reduir-ho tot a "Catalunya contra Espanya" és simplificar una relació de més de mil anys d'història.

En aquest episodi fem un viatge que comença amb els primers comtats fronterers dels Pirineus, i que no s'atura fins al referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Pel camí: reis que trenquen pactes, unions dinàstiques que no eren el que semblaven, una Barcelona assetjada durant més d'un any, decrets que abolien constitucions senceres, una Renaixença que va acabar convertint-se en política, i un segle XX ple d'esperances trencades una vegada rere l'altra.

Si esperes una resposta senzilla, aviso: no la trobaràs. Però potser entendràs una mica millor per què aquesta pregunta continua sense tenir una resposta que convenci tothom.

...

*Per fer-ho més immersiu, l'episodi inclou també gravacions de RTVE d'alguns dels moments que expliquem: Josep Tarradellas, el discurs de Felip VI del 3 d'octubre de 2017 i la declaració d'independència de Carles Puigdemont.

** I la fotografia de portada també té història. El quadre que hi havia darrere de Felip VI durant el discurs del 3 d’octubre és el mateix que he utilitzat per a la portada, però l’he posat del revés. És una picada d’ullet a Xàtiva, on el retrat de Felip V es conserva cap per avall com a record de la repressió borbònica després de la Guerra de Successió.

*** He intentat resumir gairebé mil anys d'història i fer-ho de la manera més entenedora possible. No és un episodi pensat per a historiadors ni politòlegs —que, sens dubte, hi trobaran simplificacions, matisos i coses a discutir—, sinó una aproximació general pensada per a tot tipus de públic.