Hi ha qui diu que tot es va començar a torçar el 1714. D'altres busquen la resposta a l'edat mitjana. I n'hi ha que asseguren que reduir-ho tot a "Catalunya contra Espanya" és simplificar una relació de més de mil anys d'història.

En aquest episodi fem un viatge que comença amb els primers comtats fronterers dels Pirineus, i que no s'atura fins al referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Pel camí: reis que trenquen pactes, unions dinàstiques que no eren el que semblaven, una Barcelona assetjada durant més d'un any, decrets que abolien constitucions senceres, una Renaixença que va acabar convertint-se en política, i un segle XX ple d'esperances trencades una vegada rere l'altra.

Si esperes una resposta senzilla, aviso: no la trobaràs. Però potser entendràs una mica millor per què aquesta pregunta continua sense tenir una resposta que convenci tothom.

...

*Per fer-ho més immersiu, l'episodi inclou també gravacions de RTVE d'alguns dels moments que expliquem: Josep Tarradellas, el discurs de Felip VI del 3 d'octubre de 2017 i la declaració d'independència de Carles Puigdemont.

** I la fotografia de portada també té història. El quadre que hi havia darrere de Felip VI durant el discurs del 3 d’octubre és el mateix que he utilitzat per a la portada, però l’he posat del revés. És una picada d’ullet a Xàtiva, on el retrat de Felip V es conserva cap per avall com a record de la repressió borbònica després de la Guerra de Successió.

*** He intentat resumir gairebé mil anys d'història i fer-ho de la manera més entenedora possible. No és un episodi pensat per a historiadors ni politòlegs —que, sens dubte, hi trobaran simplificacions, matisos i coses a discutir—, sinó una aproximació general pensada per a tot tipus de públic.

L'any 1905, una simple caricatura publicada al setmanari satíric Cu-Cut! va desencadenar una de les crisis polítiques més importants de la Catalunya de començaments del segle XX.

Uns 300 oficials de l'exèrcit van assaltar la redacció de la revista i del diari La Veu de Catalunya, van destrossar les impremtes i van cremar exemplars al mig del carrer. Però el més sorprenent encara havia d'arribar: en lloc de castigar els responsables, el govern espanyol va acabar cedint davant la pressió militar, aprovant una llei que limitava la llibertat d'expressió i provocant una reacció sense precedents del catalanisme.

En aquest episodi descobrim què deia exactament aquella vinyeta de Joan Garcia Junceda, per què va indignar tant l'exèrcit, què va passar durant l'assalt i com uns fets que, a primera vista, podien semblar anecdòtics van acabar provocant el naixement de Solidaritat Catalana i canviant la política del país.

Perquè, de vegades, una simple caricatura pot tenir més força que un discurs... i fins i tot provocar una crisi d'Estat!

Per si teniu curiositat, aquesta és la caricatura en qüestió

La matinada del 9 de juliol de 1967, la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu cambril. La Guàrdia Civil va iniciar una investigació a gran escala, però ben aviat es va saber que no es tractava d'un robatori. Un grup de joves catalanistes havia segrestat la imatge per impedir que el règim franquista convertís la seva coronació canònica en un gran acte de propaganda política.

Durant més de quatre anys, una de les imatges religioses més estimades de Catalunya va passar d'un amagatall a un altre mentre les autoritats intentaven localitzar-la sense èxit. Què va portar aquells joves a organitzar una operació tan insòlita? Qui eren? Com van aconseguir mantenir el secret durant tant de temps? I per què van decidir retornar la Mare de Déu l'any 1972?

En aquest episodi reconstruïm una història que ens parla de religió, de política, d'identitat, de resistència i del poder que poden arribar a tenir els símbols.

🎬 Documental: El segrest de Núria