Tres guerres en poc més de quaranta anys, amb el mateix nom i, en el fons, pel mateix motiu.

Per què una guerra que es perdia sempre tornava a començar?

En aquest episodi t’explico, pràcticament des de zero i sense embolics, què van ser les guerres carlines: com una baralla familiar per una corona va acabar enfrontant dues maneres d’entendre el país, per què tantes comarques catalanes s’hi van bolcar, i per què cap derrota no aconseguia tancar el tema. Una història de pobles cremats, de viles entre dos focs i de ferides que van durar generacions, molt més a prop de casa del que et penses.

I per acabar, la guerra vista des de baix: la d’un noi d’Olot que s’hi va apuntar buscant aventures i que anys després ho va explicar en un llibre.

L’octubre de 1940, unes pluges torrencials van desencadenar uns aiguats devastadors a Catalunya. En poques hores, els rius es van desbordar, els ponts van desaparèixer sota l’aigua i nombroses poblacions van quedar greument afectades. Tot plegat va passar pocs dies després de l’afusellament de Lluís Companys, en una Catalunya encara marcada per la Guerra Civil i sotmesa a la repressió franquista.

A les comarques que van patir la catàstrofe, aquells dies encara formen part de la memòria local. Però, més enllà d’aquests territoris, sabem prou bé què va passar?

En aquest episodi reconstruïm els aiguats de 1940 comarca a comarca: la magnitud de la tragèdia, les conseqüències per a la població i la reconstrucció en plena postguerra.

Una història que va marcar molts pobles i que mereix ocupar un lloc més destacat en la memòria col·lectiva de Catalunya.

Hospital Germans Trias i Pujol.

Hospital Moisès Broggi.

Hospital Josep Trueta.

Tres noms que probablement heu pronunciat més d'una vegada sense parar-vos a pensar qui hi havia darrere. I la sorpresa és que no parlem de tres biografies separades, sinó d'una mateixa generació de metges catalans, formats els uns pels altres, que en els anys durs de la Guerra Civil i la postguerra van transformar la cirurgia catalana, i en el cas concret de dos d'ells, també la medicina de guerra a escala internacional.

Un jove cirurgià que va portar el quiròfan fins al mateix front, dins d'un camió. Un altre que va haver de fugir a Oxford per continuar perfeccionant un mètode que acabaria salvant milers d'extremitats arreu del món. I uns germans que van construir, gairebé des de zero, tota una escola de cirurgia moderna a Catalunya.