検索キーワード： ナレーター "Joan Mora" すべてのカテゴリー

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Mishima, Joan Colomo, Bankrobber, Manel, Antònia Font, Anna Cerdà, David Carabén, Sanjosex, Mazoni, Za!, Anímic, el PopArb, l’Heliogàbal i molts altres protagonistes i llocs comuns d’una certa escena musical catalana contemporània es troben dins d’aquest llibre. Però, d’on surt, ben bé? Quin abast té, aquest eco? S’expandeix o es contrau? Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s’articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.

Els herois de la nit parteix dels fets històrics que van esdevenir-se a Menorca (a la novel·la, Pregonda) l’any 1563, quan els turcs van fer una ràtzia a l’illa i es van endur 5.000 habitants a Constantinoble com a esclaus. La narració se centra en el jove Arnau Vidal, que aconsegueix fugir del captiveri i localitzar el seu germà, que s’ha convertit a l’islam i està vivint còmodament a la pròspera i fascinant Constantinoble. Arnau Vidal no cessa en l’intent d’implicar els illencs en el rescat dels compatriotes segrestats pels turcs i demana ajuda al rei Felip II, però res no serà fàcil.

Una nit en què està a punt de nevar, una dona espera la seva filla petita, que no acaba d''arribar mai. El periple londinenc d'un escriptor a qui han encarregat una missió compromesa i que acabarà realitzant-ne una altra de ben diferent. Un professor enigmàtic torna gairebé dues dècades més tard, quan ja ningúno pensava en ell. Una angelical collidora de flors que s'acosta als noranta anys.

El Jonás passa un cap de setmana a casa del seu pare, vidu i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonás que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat... En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars.

A l’Emil no li agrada l’esport però sempre diu que no amb un somriure. "Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra." Aquesta és la història de l’Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’Olimpíades més tard se’l considera invencible.

Una nit de carnaval. Una nit de carnaval després de cinc anys sense cap nit desbarjo. Disfressar-se. Ser un mateix. Estar sol. Agafar un bon pet. Entregar-se. Perdres. Riure. Convertir-se en pare. Enyorar. Cardar. Plorar. Barallar-se. Trobar-se. Mantenir-se dret. Sentir-se part dalguna cosa. Viure. La travessia catàrtica d'un personatge inoblidable a través d'una nit d'alcohol, drogues, sexe i tot tipus de trobades que el portaran a topar-se amb si mateix.

Una novel·la irreverent, plena d'humor i espontaneïtat, d'un autor perfectament descarat, clar exponent de la nova narrativa en català. Un llibre per no parar de riure, però amb el qual podries plorar.El protagonista d'aquest llibre és un jove a la trentena que intenta viure passant per sobre dels problemes dels altres. Però, això és possible? Com vius quan ets incapaç d'experimentar cap sentiment vers ningú? Què passa amb la feina? I amb la parella? I amb les noies que t'envolten?

L'Eli, la protagonista d'aquesta història és una noia que viu amb la seva mare. No ha conegut el pare perquè la mare es va quedar embaraçada molt jove i el pare va desapareixer. Porta una vida normal d'estudiant fins que un día una notícia no esperada trencarà tots els seus plantejaments. S'adona que el seu futur està en les seves mans...o potser no. L'Eli és un personatge que es presenta davant del lector amb una sinceritat sorprenent, de vegades desconcertant, però tremendament creible, sense cap tipus d'artificiositat, i que dona al relat una gran força.

La boca del Nilo ficciona la expedición que el emperador Nerón mandó en el año 60 o 62 de nuestra era al corazón de África con una doble misión: indagar sobre el poder del reino de Meroe y llegar hasta las legendarias fuentes del Nilo. Sin embargo, la novela comienza años después, durante una fiesta que el potentado Africano da en su casa de Asia. Esta parte se narra en presente. En la fiesta se encuentra Agrícola, un mercader que participó en aquella expedición, cosa que el anfitrión conoce.

Notre-Dame de París cuenta la historia de la gitana Esmeralda, quien en compañía de su cabra Djali toca la pandereta y baila en las calles de París para subsistir, hasta que se la acusa de haber asesinado al capitán Phoebus, su amado, y se la condena a la horca. Sin embargo, el jorobado Quasimodo, campanero de Notre-Dame, quien tras su deformidad esconde un corazón sensible y sediento de amor, luchará para salvar a la gitana. Recreación del mito de la bella y la bestia y uno de los monumentos de la literatura francesa, Notre-Dame de París es una historia verdaderamente inmortal.

"Sólo el que ha experimentado el colmo del infortunio puede sentir la felicidad suprema." Abatido por una vil traición, Edmond Dantés, un joven marinero, regresa a Marsella para hacer justicia. Obsesionado por su inesperado destino, el personaje experimenta la lucha interna entre la luz y la oscuridad para tramar la venganza perfecta enmascarándose con el personaje el Conde de Montecristo. Considerada una de las mejores novelas de todos los tiempos, la obra ahonda de manera exquisita los sentimientos mas profundos de la justicia, la lealtad, la venganza, la piedad y el perdón.

Los tres mosqueteros narra las aventuras del joven gascón D‘Artagnan y su encuentro con los mosqueteros de la Guardia del Rey francés, Athos, Porthos y Aramis - los tres mosqueteros del título que viven bajo el lema "todos para uno y uno para todos." Junto a ellos D‘Artagnan empieza a servir al rey Luis XII, y de allí empieza un cuento feroz de drama, humor, amor y juegos de poder en la corte francesa. "Los tres mosqueteros" es la novela más famosa y popular del gran escritor francés Alexandre Dumas, seguido por el más sombrío El conde de Montecristo. Alexandre Dumas (1802-1870), conoci

Hace cien años, en plena Gran Guerra, partió de Zürich un tren que hizo descarrillar el curso de la Historia. Stefan Zweiglo definió como un proyectil cargado de explosivos humanos y, yendo aún más lejos, Winston Churchill se refirió a uno de esos "explosivos" como el arma más terrorífica de todas las que Alemania había lanzado contra Rusia hasta entonces. Porque, en palabras del que fuera primer ministro británico, aquel tren transportaba "en un vagón sellado herméticamente, cual bacilo de la peste", nada menos que a Lenin.

Juan Augusto Suter, natural de Rynenberg, cerca de Basilea, de treinta años de edad. Tiene un gran interés en poner el vasto océano entre su persona y los tribunales europeos de justicia. Acusado de quiebra fraudulenta, de robo, de falsificación, ha abandonado a su esposa y a sus tres hijos menores. Sirviéndose de documentos falsos, se ha proporcionado en París algún dinero. Y ahora emprende el viaje, en busca de una nueva existencia.

(Goethe entre Karlsbad y Weimar, 5 de septiembre de 1823). Era el 5 de septiembre de 1823. Una silla de posta rodaba lentamente por la carretera que conduce de Karlsbad a Eger. La mañana aparecía envuelta en los primeros fríos otoñales, el viento azotaba con violencia los rastrojos y el cielo se extendía límpido hasta las lejanías del horizonte.

Nos hallamos en el siglo XX y ante un mundo que ya no tiene secretos, en el que no quedan tierras por descubrir ni mares por surcar. Países cuyos nombres, en la anterior generación, eran apenas conocidos, se encuentran hoy sojuzgados por Europa, sirviendo a sus necesidades. Los barcos se remontan, actualmente, hasta las fuentes del Nilo, que durante infinidad de tiempo se buscaron en vano. Las cataratas Victoria, que un europeo contempló por primera vez hace medio siglo; producen ahora energía eléctrica.

(Dostoievski, Petersburgo, Plaza Semenowsk, 22 de diciembre de 1849). El ruido de los sables, las voces de mando a lo largo de las casamatas, han turbado su sueño en medio de la noche. En lo desconocido pasan lúgubres y fantasmales sombras. Esas sombras le empujan por un camino estrecho, largo, inmensamente largo. Se oye el chirrido de un cerrojo. Se abre una puerta. Entonces puede vislumbrar el cielo, y un viento helado le abofetea el rostro. Aparece un carro, negro como el abismo. Y las sombras le empujan hacia aquel abismo.

En medio de los bailes, de los galanteos, de las intrigas y de las discusiones del Congreso de Viena, la noticia aterradora cae y estalla como una bala de cañón: Napoleón, el león prisionero, ha destrozado su jaula de Elba. Uno tras otro van llegando los mensajes: ha conquistado Lyón y ha expulsado al Rey; las tropas de fanáticas banderas corren a su encuentro; ya está en París, en las Tullerías. Han sido inútiles Leipzig y los veinte años de una guerra homicida.