『La màquina de Llull』のカバーアート

La màquina de Llull

La màquina de Llull

著者： Marçal Font i Xavier Vinaixa
無料で聴く

【Amazonプライム会員限定】今ならプレミアムプランが4か月 月額99円。

10月19日まで。※適用条件あり
La màquina de Llull és un podcast en català que posa la intel·ligència artificial sota el microscopi de les humanitats: sense apocalipsis i amb mirada positiva. Conduït per Marçal Font —llibreter de vell i humanista— i Xavier Vinaixa —tecnòleg—, conversem sobre com la IA travessa les arts, la cultura, la ciència, la llengua, l'ètica i la vida quotidiana, amb convidats d'excepció a cada capítol. El nom és un homenatge a l'Ars combinatoria de Ramon Llull, sovint citada com a precursora del raonament mecanitzat. Apostem per una cultura accessible: la versió en vídeo de cada episodi inclou interpretació en llengua de signes catalana (LSC), perquè estem convençuts que si no hi som tots, ens falta un tros de cadascú.© 2026 La màquina de Llull アート 哲学 社会科学
エピソード
  • Capítol 4 — Xavier Maristany: l'atzar, el silenci i l'oïda humana

    Capítol 4 — Xavier Maristany: l'atzar, el silenci i l'oïda humana
    2026/10/02
    Quart convidat: Xavier Maristany —músic, cofundador del grup Koniec i de l'Orquestra del Caos, creador de la bandaÈria. Fa gairebé cinquanta anys que transita pel jazz, l'electroacústica, la improvisació, la música concreta i la de carrer, a més de compondre per a dansa, teatre, cinema i televisió. Va passar pel laboratori Phonos quan l'electrònica encara s'havia de domesticar a mà, i ha ideat accions com una intervenció sonora a l'espai públic per a tres mil músics o una formació integrada per set cantants acompanyades exclusivament per instruments de vidre. Al seu manifest Do natural ja advertia que l'art i la música no han de quedar supeditats a la tecnologia. Ho va deixar escrit abans que cap model fos capaç de generar res: una excusa immillorable per seure amb ell vora la font i preguntar-nos què queda de l'oïda humana quan la màquina també compon. Parlem de l'atzar, l'error i la sorpresa com a condicions de la creació, de la veritat que no li interessa, del silenci de John Cage, de la música que necessita el seu espai i el seu moment i de la ressonància entre persones que la màquina encara no retorna. A la píndola, la destil·lació de models. Enregistrat a la Sala DosRombos de Badalona l'1 d'octubre de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC). Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala DosRombos i a Sorensen.
    続きを読む 一部表示
    1 時間 5 分
  • Capítol 3 — Josep Maria Ganyet

    Capítol 3 — Josep Maria Ganyet
    2026/09/04
    Tercer convidat de La màquina de Llull: Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic, divulgador i professor de nous mitjans a la Universitat Pompeu Fabra, referent de la tecnologia digital al país. Parlem de l'evolució de la intel·ligència artificial, de la interacció entre la persona i la màquina i de la sobirania lingüística a l'era digital. Els models de llenguatge d'avui funcionen amb els mateixos principis matemàtics —matrius, sumes i multiplicacions— que ja s'estudiaven a la universitat als anys vuitanta: el que ha canviat és una capacitat de càlcul gegantina i el volum immens de dades que hi aboquem cada dia. Reivindiquem la màquina com a instrument d'ajuda i mai com a substitut de la creativitat humana (la peça musical feta amb Mazoni), parlem del projecte Signaria, que vol donar veu i capacitat de comunicació pròpia a les persones sordes signants, i tracem un paral·lelisme entre la fixació oral i escrita de les epopeies homèriques i el funcionament d'un model de llenguatge. Tanquem reivindicant una mirada humanística i local que garanteixi la presència de les llengües minoritzades al futur digital, davant l'hegemonia de les grans tecnològiques. Enregistrat a la Sala DosRombos de Badalona el 3 de setembre de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC). Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala DosRombos i a Sorensen.
    続きを読む 一部表示
    1 時間 16 分
  • Capítol 2 — Maria Gelpí

    Capítol 2 — Maria Gelpí
    2026/07/12
    Segona convidada de La màquina de Llull: Maria Gelpí, teòloga, jurista, professora del fet religiós i doctoranda en filosofia de l'art. Avui parlem de Déu i de teologia per mirar la intel·ligència artificial: l'encíclica de Lleó XIV i el dilema entre construir Babel o reconstruir Jerusalem, la màquina feta servir com a oracle, Déu com a projecció humana (Xenòfanes, l'animisme, Feuerbach), els cànons de bellesa i el desig, els drets d'autor i la mort de l'autor, el segell "100% humà" i el pànic que en el seu dia va provocar la calculadora. Tanquem amb el minut apocalíptic. Enregistrat a la Sala Estraperlo de Badalona el 9 de juliol de 2026, amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC). Amb l'agraïment a Laifari, a la Sala Estraperlo i a Sorensen.
    続きを読む 一部表示
    59 分
adbl_web_anon_alc_button_suppression_t1
まだレビューはありません