エピソード

  • El "Costumari català"

    El "Costumari català"
    2025/12/19
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una de les obres cabdals del nostre país: el "Costumari català". Per tant, aquesta setmana fem festa grossa perquè al club de lectura del gran tour no us porto un llibre, sinó cinc volums. Al darrere hi ha el folklorista Joan Amades, el qual va dedicar la seva vida als estudis relacionats amb el folklore i les tradicions catalanes, de fet se'l considera el precursor d'aquests estudis a Catalunya. Són cinc volums il·lustrats que segueixen el curs de l'any i l'ordre natural del pas de les estacions des de l'1 de gener fins al 31 de desembre. I quin dia he escollit? Hauràs de fer el viatge! Tradicions, festes, música, costums populars i també persones. Una d'elles el mateix Amades l'anomenava "Teresa Gelats, de Barcelona, mare nostra, calcetera". Què qui era? Doncs la seva mare. Perquè estimats i estimades, moltes vegades, darrere d'un gran home, hi sol haver una gran mare.
    続きを読む 一部表示
    57 分
  • Joan Maragall, la incomunicació del periodista

    Joan Maragall, la incomunicació del periodista
    2025/12/18
    Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un article de Joan Maragall. És des del punt de vista del seu ofici de periodista, de comunicador, i dona a entendre que no n'estava prou satisfet. Maragall mostra una visió del gènere periodístic de gran importància i ho fa des del punt de vista del contacte directe amb el seu lector. Parla, per tant, de la incomunicació que paradoxalment té el nostre ofici, una reflexió, si m'ho permeteu, amb què em sento molt identificada.
    続きを読む 一部表示
    56 分
  • La germana de Clara Schumann

    La germana de Clara Schumann
    2025/12/17
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Leipzig per conèixer dues persones que van tenir molt de pes en la vida de Clara Wieck, un cop casada coneguda com a "Clara Schumann". Una va ser la seva germana per part de pare. Un cop la seva mare havia abandonat el seu home, Friedrich Wieck es va tornar a casar i va tenir fills novament. I a la filla gran li va posar el nom de "Marie". La Marie adorava la Clara i, en canvi, la Clara li feia la vida impossible. Marie Schumann també va ser música, i més coses. Ho vols saber?
    続きを読む 一部表示
    57 分
  • Les "goguettes"

    Les "goguettes"
    2025/12/16
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat un souvenir molt especial: les "goguettes". Què eren les "goguettes"? Doncs eren societats, per dir-ho d'alguna manera, molt famoses a la seva època i oblidades avui dia. El terme "gogue" en francès antic vol dir divertir-se, regalar-se, estar feliços, i la "goguette" va servir per designar un cant popular de la tradició francesa que es cantava, s'improvisaven, per pur plaer. I que el que feien moltes vegades era utilitzar la música d'una cançó coneguda per la gent, pel poble, i posar-li una lletra diferent, de manera que aquesta lletra, amb una tonada ja sabuda, ràpidament s'enganxava. A París i voltants n'hi havia un munt, però cap a mitjans del segle XX pràcticament havien desaparegut. El mateix que fa aquest cantant lituà amb la cançó "Ocells". Vols saber-ne més? Doncs us agradarà saber què va passar amb elles.
    続きを読む 一部表示
    54 分
  • Frankenstein i el Vampir

    Frankenstein i el Vampir
    2025/12/15
    Avui el nostre particular viatge ens portarà a l'estiu de 1816, que passaria a la història com "l'any sense estiu". El motiu va ser una anomalia climàtica provocada per l'erupció d'un volcà a Indonèsia l'abril de 1815. L'enorme quantitat de pols i sofre expulsada a l'atmosfera va enfosquir el cel i va provocar un fred persistent fins i tot en regions habitualment càlides. I és en aquest context quan un grup de joves britànics es va reunir en una mansió situada a la vora d'un llac a prop de Ginebra. Entre ells hi havia un poeta, la seva amant, la germanastra d'ella, un cèlebre poeta i el seu metge personal. La climatologia adversa els va obligar a passar dies reclosos, cosa va propiciar llargues vetllades dedicades a la lectura i la conversa. I de tot plegat naixerien dos mites literaris, Frankenstein i el Vampir. Els van escriure dos dels assitents en aquella trobada. Que qui eren? Hauràs de fer el viatge, estimat, estimada!
    続きを読む 一部表示
    59 分
  • L'hivern fascinant de Joan Margarit

    L'hivern fascinant de Joan Margarit
    2025/12/12
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a dos universos completament diferents. Per un costat, ho hem fet amb el llibre de poemes de Joan Margarit "Un hivern fascinant", del 2017, on l'autor intenta ordenar i explicar el dolor, la bellesa, el pas del temps, l'amor i la pèrdua, i per l'altre, amb Adriano Celentano i la seva cançó del 1972 "Prisencolinensinainciusol", on l'autor el que volia era no dir res de res. La lletra no té cap sentit, és un guirigall. Ell deia que com que la humanitat no ens entenem els uns amb els altres, amb aquesta cançó en tenim prou. El poeta, en canvi, intenta fer tot el contrari. I les músiques són boníssimes!
    続きを読む 一部表示
    59 分
  • Sankt Gilgen i les dones Mozart

    Sankt Gilgen i les dones Mozart
    2025/12/11
    Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar a uns llocs meravellosos, misteriosos i plens de música. Però la parada l'hem fet a Aústria. I em direu "sí, però on?" Doncs hem anat al poble on va néixer la mare Mozart i on també va viure durant disset anys la seva filla Maria Anna Mozart. Hi hem anat per partida doble: amb una carta que va ser escrita des del poble, i també hem anat a un museu. Sembla enrevessat, però no ho és gens. És meravellós, fer aquest tour!
    続きを読む 一部表示
    58 分
  • Àurea de Sarra, l'ànima que dansava

    Àurea de Sarra, l'ànima que dansava
    2025/12/10
    Avui el nostre particular viatge ens ha portat a conèixer una artista que va ser coneguda, reconeguda i admirada per haver creat i representat el que ella anomenava els seus "Cants plàstics". Els dansava acompanyada de música de Chopin, Grieg, Paderewski, Granados, Schumann, Liszt, Bach...! S'abillava espectacularment i sortia a escena: (...) "La idea és dansar sobre les idees i les sensacions que la partitura em comunica. Ho rebo com un poema, que no expresso en paraules, sinó amb els moviments i les línies del meu cos i amb l'expressió del meu rostre", deia ella. I d'aquesta manera va recórrer mig món oferint les seves danses, com a deessa, com a nimfa, com a dona captivadora, turmentada, passional, ingènua, del món real, o del clàssic. Havia nascut a Barcelona el 1889 i va fer d'Arenys d'Empordà el seu refugi i del seu art, el seu món particular. Es deia Àurea de Sarrà.
    続きを読む 一部表示
    53 分