検索キーワード： 制作 "Grup62àudio" すべてのカテゴリー

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».

EL PRIMER LLIBRE DE JAUME CABRÉ ESCRIT PER ALS MÉS PETITS! En Pere ha perdut el seu camió…Qui l'ajudarà a trobar-lo? Un nen que es diu Pere ha sortit de casa seva de nit a la recerca del seu camió de bombers i s'ha endinsat al bosc. Uns quants animalons l'observen amb curiositat. Un mussol, un esquirol, un eriçó… Ell no se n'adona. Què és capaç de fer en Pere per recuperar el seu camió de bombers? Endinsa't al bosc amb ell! Hi coneixeràs un munt d'animalons ben curiosos amb qui viuràs una fantàstica aventura plena de sorpreses.

Històries perquè grans i petits gaudim junts dels contes tot educant en l'autonomia i la responsabilitat. Els grans fem el que podem però els petits, de vegades, ho volen tot, no tenen ganes d’esforçar-se, ens fan repetir les coses un cop i un altre, fan el que no haurien de fer i s’aficionen massa a les pantalles... Són el millor que tenim, però educar-los és tot un repte. Aquests set contes tracten temes com l’autonomia, l’autoestima, l’esforç, la frustració i l’oci electrònic, i ens serveixen per educar alhora que ens divertim.

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX.

Que algú de l’altra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.

El mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l’ha destruït i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar.

La ciutat bull amb milers de persones vinculades al règim nazi, hi ha membres de les SS, espies internacionals, les banderes amb la creu gamada pel centre de la ciutat, els feixistes italians.... I enmig d'aquella Barcelona amb afusellaments al Camp de la Bota, amb matances indiscriminades, amb una misèria extrema, brillava amb llum pròpia un hotel anomenat Ritz on un dia arriba un jueu perseguit a França que fuig per salvar la vida amb els seus músics travessant a peu els Pirineus.

A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l’insòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l’any 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines.

En Wolfgang té 11 anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món.

En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s’amaguen darrere d’un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l’odissea d’un miler de joves mariners italians que s’hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma.

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se.

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni.

Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners.

El dibuix del jardí de l'hospital on dos soldats ferits s'estan curant porta una dedicatòria: «A l'amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l'un com l'altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística.

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. Per primera vegada en molt de temps se sent feliç. La ciutat bull d’activitat i com que ha trobat feina de comptable, ha decidit quedar-se. Només troba a faltar una cosa: l’esport. Ell era campió de futbol a Suïssa. Però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona.

Nova edició d'un dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a l'altura de La plaça del Diamant. En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, "Flors", La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte "Semblava de seda", escrit deu anys més tard.

Feminisme i identitat. Un assaig valent i necessari. Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seva condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig que ara ens narra ella mateixa en audiollibre, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta que la remou: Ets prou bona per viure d'allò que estimes? Ho estimes prou per malviure'n?

Una història de salut mental en primera persona. "El meu diagnòstic és que tinc fòbia social crònica, o sigui por de relacionar-me amb la gent. Jo, que fa vint anys que em dedico a l'entreteniment; jo, que fa vint anys que em poso sobre un "escenari" cada dos per tres, a la tele, a la ràdio, fent presentacions en directe o gravades; jo, a qui veieu extravertit i sociable, tinc fòbia a les relacions socials. O sigui que, bàsicament, tinc por. O l'he tinguda. Bé, ja us aniré explicant com ho vaig descobrir i com ho hem tractat, tot això, perquè la cosa té tela".