検索キーワード： 制作 "Grup62àudio" すべてのカテゴリー

Històries perquè grans i petits gaudim junts dels contes tot educant en l'autonomia i la responsabilitat. Els grans fem el que podem però els petits, de vegades, ho volen tot, no tenen ganes d’esforçar-se, ens fan repetir les coses un cop i un altre, fan el que no haurien de fer i s’aficionen massa a les pantalles... Són el millor que tenim, però educar-los és tot un repte. Aquests set contes tracten temes com l’autonomia, l’autoestima, l’esforç, la frustració i l’oci electrònic, i ens serveixen per educar alhora que ens divertim.

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX.

Que algú de l’altra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.

El mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l’ha destruït i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar.

La ciutat bull amb milers de persones vinculades al règim nazi, hi ha membres de les SS, espies internacionals, les banderes amb la creu gamada pel centre de la ciutat, els feixistes italians.... I enmig d'aquella Barcelona amb afusellaments al Camp de la Bota, amb matances indiscriminades, amb una misèria extrema, brillava amb llum pròpia un hotel anomenat Ritz on un dia arriba un jueu perseguit a França que fuig per salvar la vida amb els seus músics travessant a peu els Pirineus.

A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l’insòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l’any 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines.

En Wolfgang té 11 anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món.

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se.

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni.

Campiona del món d’ultratrails i esportista compromesa, Núria Picas reflexiona amb serenor sobre els últims èxits però també els fracassos que ha hagut d’afrontar en els darrers quatre anys, i ens ho narra en aquest audiollibre. Quan una està acostumada a guanyar, el perdre i les dificultats que se’n deriven esdevenen un gran repte. I ella l’ha superat i n’ha tret un creixement profund i ferm.

El dibuix del jardí de l'hospital on dos soldats ferits s'estan curant porta una dedicatòria: «A l'amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l'un com l'altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística.

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. Per primera vegada en molt de temps se sent feliç. La ciutat bull d’activitat i com que ha trobat feina de comptable, ha decidit quedar-se. Només troba a faltar una cosa: l’esport. Ell era campió de futbol a Suïssa. Però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona.

Nova edició d'un dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a l'altura de La plaça del Diamant. En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, "Flors", La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte "Semblava de seda", escrit deu anys més tard.

El relat apassionant de l’extraordinària història del gènere humà.

Feminisme i identitat. Un assaig valent i necessari. Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seva condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig que ara ens narra ella mateixa en audiollibre, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

Barcelona, anys cinquanta. La Nina té dinou anys i acaba de descobrir les cartes de la seva àvia Merceneta, fugida als anys quaranta. A partir d'aquesta lectura inicia un profund procés de transformació personal que la portarà a la descoberta de la seva sexualitat i al compromís polític en la clandestinitat. Al país el règim es consolida, Franco inaugura el Valle de los Caídos, Via Laietana està plena de presoners torturats i per les muntanyes de Catalunya, Facerias i Quico Sabaté mantenen la seva lluita contra el feixisme.

Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners.

PREMI JOSEP PLA El secret més ben guardat de la humanitat corre perill de ser desvelat. La Germandat de l'Àngel Caigut, una aventura apassionant i extraordinària. Acre, Terra Santa, any 1291. Un grup de cavallers templers fugen de l'agonitzant Regne de Jerusalem. S'emporten el secret més ben guardat de la cristiandat. És vital que no caigui en mans dels infidels i que sigui custodiat en el lloc més segur del món. Més de set segles després, l'enigma corre perill de ser desvelat i cal actuar sense dilació.

Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers. "I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ens queda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d'hotel", i del mar, "la nostra banyera". Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil.