検索キーワード： 制作 "Grup62àudio" 文学・フィクション

En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s’amaguen darrere d’un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l’odissea d’un miler de joves mariners italians que s’hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma.

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se.

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni.

Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners.

El dibuix del jardí de l'hospital on dos soldats ferits s'estan curant porta una dedicatòria: «A l'amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l'un com l'altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística.

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. Per primera vegada en molt de temps se sent feliç. La ciutat bull d’activitat i com que ha trobat feina de comptable, ha decidit quedar-se. Només troba a faltar una cosa: l’esport. Ell era campió de futbol a Suïssa. Però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona.

Nova edició d'un dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a l'altura de La plaça del Diamant. En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, "Flors", La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte "Semblava de seda", escrit deu anys més tard.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta que la remou: Ets prou bona per viure d'allò que estimes? Ho estimes prou per malviure'n?

La història que narren aquestes planes és real. Ens l'ofereix la mirada d'una nena - una nina, com diuen a Mallorca-, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrirnos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l'illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d'innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d'un ampli fresc de personatges entranyables, molts d'ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.

El quadern gris ha suscitat reaccions unànimes d'ençà que va aparèixer, el 1966, com a volum primer de l'Obra Completa de Josep Pla a Destino. No ho posa en dubte cap crític ni cap lector: és un dels grans llibres de la literatura contemporània. Un clàssic intemporal de les lletres catalanes. L'obra mestra de Josep Pla.

L'Anton Bellart veu com la seva vida fa un tomb inesperat després de l'èxit del seu primer llibre. Empès per un editor expert, es proposa escoltar una novel·la mentre intenta trobar el seu lloc en un món literari tan fascinant com exigent. La Sílvia Cors, una autora que sembla posseir ja un estil propi, esdevé una persona essencial en aquesta nova etapa. El matrimoni, la paternitat i l'afany de destacar, aviat porten l'Anton a descobrir la fragilitat de l'equilibri entre la creació i la vida personal.

La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols. "Commovedora, subtil, delicada, honesta: així és l'escriptura de Marta Orriols". Laura Ferrero. "L'escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes". Anna Carreras. La Joana té l'estímul i la incertesa d'un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d'art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l'exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura.

Premi Proa de Novel·la 2024 La polèmica història d'amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols. Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s'obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser Som a l'any 1966 i l'hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d'Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l'hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l'ha vista mai.

PREMI RAMON LLULL Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d'enyorar per començar a viure. La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l'escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l'opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l'Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît.

La celebració literària d'una generació de dones que són un referent vital. Premi Sant Jordi 2022. Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d'aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s'acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s'atreveixen al més impensable per l'amor d'un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Premi Ramon Llull 2024. Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música. El protagonista de la novel·la troba el piano de so vellutat que sempre havia volgut en una petita botiga del barri de Gràcia. En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l'est de Polònia, l'adverteix que es tracta d'un piano molt especial que ha de cuidar. El piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l'any 1915.

La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà. El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal, un aixecament revolucionari que pretenia posar fi a la monarquia absoluta i convertir Espanya en una República federal.

Torna Gerard Quintana després de l'èxit assolit amb L'home que va viure dues vegades, Premi Ramon Llull 2021. La vida és allò que amaguem mentre fem veure que vivim. El director de cinema gironí Claudi Careta explica el seu viatge a Cuba, immersa en el Período Especial arran de la desfeta de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta.