Rusiñol arriba a París el 1889 i hi resideix durant uns quants anys d’aquesta dècada dels noranta. Agafa un dels moments àlgids del fin de siècle, on París és el bressol de diversos corrents artístics i de pensament. L’impacte de la seva obra pictòrica és tan gran que l’any 1908 rep el títol de sociétaire del Saló de París, un dels més alts reconeixements de l’Acadèmia plàstica francesa. Disposats a entendre la complexitat d’aquesta figura, intentarem rescatar (i barallar-nos) algunes de les idees que va mirar d’importar cap a Catalunya des de terres franques.

En aquest episodi, en Pol Villaverde ens presenta la figura de Santiago Rusiñol i la seva aproximació al Modernisme. Una conversa que ens fa tornar a Barcelona per veure què en queda d’aquell projecte i amb quins autors i moviments enceta un diàleg encara present, més d’un segle més tard.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Jacint Rigau-Ros i Serra és un pintor nord-català que neix tres mesos abans de la signatura del Tractat dels Pirineus. Com es converteix aquest perpinyanenc en el pintor de Lluís XIV a Versalles?

En aquest episodi, indaguem la biografia de Rigau amb Jaime Tapia i entrevistem el president d'Òmnium Cultural a la Catalunya Nord, Guillem Dalmau, per demanar-nos què va canviar l'endemà del Tractat dels Pirineus.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

L'any 1914, un català de Ribesaltes defensa París de l'amenaça alemanya. El "pare Joffre" encara és recordat als pobles que van patir les atrocitats de la guerra com l'artífex del miracle.

En aquest episodi, viatgem amb Lobo Hispano pel front del Marne i cerquem el rastre de Joffre i el del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat, autor d'un quadern d'aquarel·les entre les runes de la guerra l'any 1920.

Més d'un segle després, què queda de la memòria d'aquella guerra? El nostre viatge particular amb ens du a parlar de Trump, dels esforços catalans a la Gran Guerra i del naixement de la Lliga de les Nacions.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.