エピソード

  • Gene Hackman, per Hèctor Garcia: duresa i serenitat

    Gene Hackman, per Hèctor Garcia: duresa i serenitat
    2025/04/30
    Memento #337. S'havia retirat feia més de vint anys, però els cinèfils no podrem oblidar mai les seves actuacions llegendàries. Era capaç de fer creïble qualsevol paper, des de malvats abominables fins a personatges serens i entranyables, i va treballar amb els més grans: Friedkin, Coppola, Donner, Eastwood, Parker, Anderson... Retem a Gene Hackman l'homenatge que sens dubte es mereix, ajudats pel crític de cinema Hèctor Garcia.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Agatha Christie, per Toni Aira: passatemps criminals

    Agatha Christie, per Toni Aira: passatemps criminals
    2025/04/23
    Memento #336. La gran dama del crim literari, una de les escriptores més populars i més llegides de la història, va tenir una relació contradictòria amb el cinema. A la reina del "qui ho va fer" la gran pantalla no l'atreia gens, i en canvi han estat molts els cineastes que han volgut adaptar alguna de les seves intrigues. L'escriptor i periodista expert en comunicació política Toni Aira ens ajuda a repassar un munt de pel·lícules protagonitzades per Miss Marple, Hercule Poirot i algun altre investigador de cèl·lules grises privilegiades.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • David Lean, per María Pujalte: cinema en majúscules

    David Lean, per María Pujalte: cinema en majúscules
    2025/04/16
    Memento #335. Sabia conjugar l'èpica del pla general i la introspecció psicològica del primer pla com pocs altres cineastes. Després d'una primera etapa britànica, aparentment més intimista, en les seves grans superproduccions a tota pantalla ens va portar de viatge a la jungla birmana, el desert, l'estepa siberiana, la costa irlandesa i l'Índia, sense perdre mai de vista els sentiments dels personatges. L'actriu María Pujalte ens proposa repassar la filmografia monumental de David Lean.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Luca Guadagnino, per David Moragas: l'inconscient i el desig

    Luca Guadagnino, per David Moragas: l'inconscient i el desig
    2025/04/09
    Memento #334. Encara que el seu cinema és molt estètic, l'objectiu de Luca Guadagnino no és quedar-se en la forma ni en la bellesa de les coses, sinó arribar al fons dels nostres desitjos i de les passions més ocultes a través de l'inconscient. Amb David Moragas, cineasta i escriptor, repassem l'obra del director de "Call me by your name", molt més eclèctica del que pot semblar a primera vista.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Xavier Dolan, per Àlex Monner: l'energia dels que no volen encaixar

    Xavier Dolan, per Àlex Monner: l'energia dels que no volen encaixar
    2025/04/02
    Memento #333. Als 19 anys rodava la seva primera pel·lícula, premiada a Canes, i als 33 va anunciar que dirigir ja no el motivava més. Sigui cert o no, Xavier Dolan ha acumulat en pocs anys una filmografia carregada de ràbia juvenil, amb esclats de maduresa, i també d'empatia amb les persones que se situen fora dels rols establerts. Qui ens convida a repassar l'obra d'aquest home orquestra, amb pel·lícules com "Laurence anyways" o "Matthias & Maxime", és Àlex Monner, un altre talent precoç.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Richard Quine, per Borja Cobeaga: la comèdia amb rerefons

    Richard Quine, per Borja Cobeaga: la comèdia amb rerefons
    2025/03/26
    Memento #332. D'actor infantil Richard Quine va passar a ser un dels directors de Hollywood més dotats per a l'humor intel·ligent i sofisticat, que fa riure però també fa pensar. Va tocar tots els gèneres, però algunes de les seves millors obres les va fer abordant la guerra de sexes en la seva concepció més clàssica, amb la complicitat de comediants de la talla de Jack Lemmon, Peter Sellers, Kim Novak i Virna Lisi. Repassem la filmografia de Quine amb un altre cineasta nascut per a la comèdia, Borja Cobeaga.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Tilda Swinton, per Sandra Monclús: camaleó juganer

    Tilda Swinton, per Sandra Monclús: camaleó juganer
    2025/03/19
    Memento #331. Ha demostrat ser una intèrpret amb un gust especial pel risc i per la vessant més lúdica de l'ofici. En donen bona fe la complicitat amb cineastes tan personals com Derek Jarman, Sally Potter, Jim Jarmusch, Luca Guadagnino i Joanna Hogg, i la seva tendència a transformar-se físicament, a interpretar dos o més papers en una mateixa pel·lícula... Poques vegades adjectius com camaleònica o excèntrica resulten tan adequats. Repassem la carrera de Tilda Swinton amb l'actriu Sandra Monclús.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Rainer Werner Fassbinder, per Marc Ferrer: el melodrama més polític

    Rainer Werner Fassbinder, per Marc Ferrer: el melodrama més polític
    2025/03/12
    Memento #330. Entre el 1967 i el 1982 va dirigir més de quaranta pel·lícules, sempre envoltat del mateix equip tècnic i artístic. Va evolucionar des de l'admiració pel cinema negre fins als melodrames més rabiosos i passionals, on se solia acostar als personatges situats als marges del sistema: prostitutes, proxenetes, immigrants, homosexuals, transsexuals... Repassem la filmografia de Fassbinder, tan avançada al seu temps, amb el cineasta Marc Ferrer, que acaba d'estrenar una pel·lícula inspirada en l'obra del gran cronista de l'RFA.
    続きを読む 一部表示
    1 時間