Parlem d'una altra cara del futbol, la del futbol modest, i ho fem des del punt de vista personal d'un futbolista que va anar pujant a poc a poc fins arribar a tastar les mels de la primera divisió després de viure ascens rera ascens en diversos equips i que, bregat en mil batalles, va tornar a casa per viure una aventura ben especial.

Aquest futbolista es diu Ramon Folch, va néixer a Reus, on va començar a jugar a futbol, i va passar per diversos equips de categories inferiors fins a arribar a la primera divisió l'any 2020 amb l'Elx. Abans havia viscut ascensos des de categories regionals fins arribar al futbol professional i consolidar-se a la segona divisió.

Des d'allà, però, va tornar al futbol més modest i, des de 2023, juga de nou a Reus, la seva ciutat on tot va començar. L'actual club del Ramón és el Reus Reddis, equip creat després que l'històric Reu Deportiu desaparegués el 2020.

Ens visita l'ex jugador de bàsquet català Luis Blanco amb el que repassem la seva trajectòria i parlem de la vida després de l'esport. Blanco es va iniciar a l'escola La Salle Bonanova, on va començar a jugar amb 8 anys, i va ser un dels components de l'històric equip de La Salle que, l'any 1981, va aconseguir l'ascens a la Liga Nacional, màxima categoria del bàsquet espanyol. Ho va fer sent un equip format per alumnes de l'escola, que hi jugaven des de petits, i sense fitxatges estrella ni jugadors estrangers. La Salle va estar només un any a la màxima categoria però va fer història.

Després de la Salle Blanco va jugar al CAI Saragossa, l'Espanyol i el Caja Ronda de Màlaga, a l'ACB, i es va retirar l'any 1993 després de jugar en equips d'inferior categoria com el Montehuelva o el Santfeliuenc, el seu darrer club.

Amb ell conversem sobre tota aquesta trajectòria i la seva vida posterior com a fisioteràpia, la seva professió des de fa 30 anhys.

Ens acompanya una llegenda del waterpolo mundial, l'hispà-brasiler Felipe Perrone, que es va retirar el passat mes de Juliol després d'una brillant carrera bàsicament a Catalunya però també a paisos com Croàcia i Itàlia.

Perrone, nascut a Rio de Janeiro l'any 1986, es va iniciar al waterpolo al seu país i va jugar un Mundial amb Brasil amb només 15 anys, un abans d'arribar a Barcelona on volia ser esportista professional i coneixer les seves arrels perquè la seva besàvia era catalana.

Internacional amb la selecció espanyola des de 2005, Felipe Perrone ho va guanyar practicament tot amb Espanya i també amb l'At.Barceloneta, el club de la seva vida. Va disputar 5 Jocs Olímpics, 4 amb la selecció espanyola i un, els de Rio de Janeiro 2016, amb Brasi, per responsabilitat social amb el seu país.

El passat 24 de Juliol Perrone es va retirar marcant per Espanya l'últim gol que donava la victòria a l'equip espanyol al Mundial de Singapur. Era el seu segon or mundial amb Espanya i el seu comiat somniat. Amb ell parlem de la vida després de l'esport, una vida que continua vinculada al waterpolo i que ell continua vivint al Poblenou de Barcelona.

Ens acompanya l'ex Secretari d'Esports de la Generalitat de Catalunya Rafel Niubó i ens porta el seu llibre "Barcelona i l'Esport, Un model d'éxit". Un fet innegable és que Barcelona és coneguda i reconeguda al món gràcies a l'esport i als molts esdeveniments esportius de rellevància que ha organitzat al llarg dels anys. Però el veritable patrimoni esportiu de la ciutat són els seus clubs i les seves institucions esportives, algunes amb més de 100 anys d'història, a més del pes internacional dels seus dirogents.

Tot plegat ha fet a Barcelona capdavantera i amb un model esportiu únic. En Rafel Niubó va ser un dels fundadors i director general de l'Escola d'Iniciació Esportiva de Les Corts i de la Unió Barcelonesa d'Activitats Esportives, UBAE, on tot va començar.

Ens acompanya el periodista esportiu Xavi Torres i ens porta el seu llibre "Jo vaig viure a la Masia", en el que reflexiona sobre el fenomen únic al món que és la residència de joves futbolistes del Barça. La Masia va ser una idea del llavors president Josep Lluis Núñez fa 46 anys i ha estat sempre un model estudiat arreu pel seu èxit. L'autor , amb el testimoni dels 18 jugadors que han jugat més de 100 partits amb el primer equip blaugrana , explica aquest fenomen per on, des de 1979, han passat més de mil esportistes.

Xavi Torres treballa des de fa més de 35 anys al departament d'esports de la Televisió de Catalunya i la seva vida ha girat sempre al voltant del futbol on ha representat tots els papers de l'auca: aficionat, jugador, entrenador, directiu i periodista.

Ens acompanya Ignasi Anglarill Miró, històric del bàsquet català i sempre vinculat a l'aspecte més humà i social de l'esport Anglarill va ser president del club de bàsquet de La Salle Bonanova, que va fer història per arribar a jugar a la lliga ACB sent un equip molt jove format només per alumnes de l'escola i pràcticament amateur, la ser la temporada 1980-81.

Més enllà de la Salle, Ignasi Anglarill va participar en la creació de la Lliga ACB i va impulsar, a mitjans dels anys 80, el projecte "Bàsquet a la presó" com a eina de salut i integració pels interns dels Centres Penitenciaris amb la creació de l'equip "Llibertat" a la Model de Barcelona.

Parlem de tecnologia i esport a través de la tasca de la companyia ATM Media, especialitzada en la digitalització i retransmissió automàtica d'esdeveniments esportius. Utilitza càmeres que funcionen amb Intel·ligència Artificial i permeten realitzar produccions sense necessitat d'operador. El seu objectiu és apropar d'esport a tothom i millorar el rendiment esportiu mitjançant l'anàlisi tècnica a través de la plataforma Esports +.

Aquesta plataforma va néixer com un projecte impulsat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, l'UFEC, amb el propòsit de digitalitzar l'esport català, però el projecte va evolucionar fins a una plataforma global oberta a continguts de qualsevol disciplina, nivell i localització tant nacional com internacional. L'objectiu final és democratitzar la retransmissió esportiva i oferir una solució pel 98 per cent de les competicions que no tenen cobertura mediàtica.

Ens visita l'Albert Navarro, maratonià solidari, per explicar-nos la darrera estació del seu últim repte, que consisteix en completar les maratons de totes les ciutats olímpiques, un total de 25. Navarro, pare de dos fills bessons amb autisme, en Jaume i en Pau, fa anys que corre per donar visibilitat a aquesta condició i per fomentar l'esport inclusiu pels infants i joves autistes d l' Associació Aprenem Autisme.

Les dues darreres proves on ha participat l'Albert per aconseguir fons pel seu objectiu han estat Melbourne, el passat 12 d'octubre, i Atenes, el bressol de l'olimpisme on va corre el 9 de Novembre. El català recull diners per l'autisme a través de la plataforma migranodearena.com.