エピソード

  • L'acció exterior de la Generalitat en guerra

    L'acció exterior de la Generalitat en guerra
    2025/11/02
    Capítol 1230. Amb l'esclat de la Guerra Civil, des del mateix juliol del 1936, la Generalitat va desplegar diverses iniciatives diplomàtiques i humanitàries en el front internacional. L'establiment de dos bàndols clars i el clima de revolució social va fer més necessària que mai l'acció exterior. En els primers mesos del conflicte, quan l'estat espanyol no tenia presència efectiva a Catalunya, els consolats europeus van veure en la Generalitat el seu interlocutor principal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Manuel Manonelles, politòleg especialitzat en Relacions Internacionals i comissari de l'exposició "Acció exterior en temps de guerra. La presència internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)", a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
    続きを読む 一部表示
    54 分
  • La indumentària de la monarquia hispànica al s. XVI

    La indumentària de la monarquia hispànica al s. XVI
    2025/11/01
    Capítol 1229. Al llarg de la història, la moda ha vingut dictada pel poder, segons la indumentària que han imposat les diferents potències de cada època. Els tipus de vestits de les classes privilegiades, per tant, han esdevingut una eina política i geoestratègica. En el cas de la monarquia hispànica, des dels temps dels Reis Catòlics, al llarg de tot el segle XVI i fins a mitjans del segle XVII, la seva indumentària es va imposar com el referent a seguir en totes les corts europees. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sílvia Rosés Castellsaguer, historiadora de la moda, professora doctora acreditada del BAU, Centre Universitari d'Arts i Disseny.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • La clausura de l'Orfeó Català i el Barça

    La clausura de l'Orfeó Català i el Barça
    2025/10/26
    La dictadura de Primo de Rivera va tenir una vida relativament curta, però va ser una de les èpoques més dures i de més repressió contra els símbols de Catalunya. Dues institucions representatives de la societat i la cultura catalanes, l'Orfeó Català i el Futbol Club Barcelona van viure trajectòries paral·leles i van arribar a estar clausurades a la vegada. El motiu va ser una xiulada a l'himne espanyol abans d'un partit que el Barça havia organitzat en homenatge a l'Orfeó al camp de les Corts el 14 de juny de 1925. La repressió del règim militar va obligar aquestes dues entitats a suspendre totes les activitats previstes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Montclús i Esteban, historiador, escriptor, periodista i activista cultural que també exerceix de professor d'història a l'ensenyament secundari. A més, és autor del llibre "La clausura de l'Orfeó Català i el F.C. Barcelona (1925)", de Dalmau Editor.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • Els orígens de la Universitat de Barcelona

    Els orígens de la Universitat de Barcelona
    2025/10/25
    Capítol 1227. El 3 de setembre de 1450, des de la cort de Nàpols, el rei Alfons el Magnànim va concedir un privilegi al Consell de Cent per crear la Universitat de l'Estudi General de Barcelona. Després de passar per diferents ubicacions provisionals, aquesta institució va acabar sent una realitat consolidada durant la dècada de 1530, en fusionar diversos estudis superiors. Les obres de l'edifici que l'havia d'acollir, a la rambla dels Estudis, en un entorn encara sense urbanitzar, van estar enllestides el 1539. Eren les primeres passes d'una de les institucions educatives més importants i longeves del país, la Universitat de Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, doctor en Història Moderna i vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • El descobriment d'Assíria

    El descobriment d'Assíria
    2025/10/19
    Capítol 1226. A diferència de l'Egipte faraònic, l'imperi assiri, un dels més grans imperis de l'antiguitat, va anar quedant sepultat per l'oblit després de la caiguda definitiva, l'any 609 abans de Crist. Amb el pas dels segles, les grans ciutats assíries, com Nínive o Assur, van quedar enterrades sota la sorra del desert i el rastre d'aquesta civilització poderosa, que s'havia estès des del golf Pèrsic fins a l'Alt Egipte, es va limitar a les mencions d'alguns autors clàssics i de l'Antic Testament. Fins al març del 1843, quan el diplomàtic francès Paul-Émile Botta va iniciar unes excavacions a Khorsabad, l'antiga ciutat assíria de Dur Sharrukin, i va fer sortir a la llum els primers vestigis materials d'una civilització que havia quedat oculta durant més de dos mil anys. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el catedràtic d'Història Antiga de la UAB Jordi Vidal Palomino, director de la revista Historiae i autor del llibre "El descubrimiento de Asiria" de la Biblioteca Nun.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • La revolta de les dones del 1918

    La revolta de les dones del 1918
    2025/10/18
    Capítol 1225. Barcelona va viure uns anys especialment convulsos durant la Primera Guerra Mundial, tot i la neutralitat espanyola en el conflicte. Va ser un temps marcat per les desigualtats creixents entre la classe obrera i la burgesia industrial, que van comportar nombroses vagues i van donar lloc al fenomen del pistolerisme i a l'anomenada crisi de subsistències. Entre les nombroses protestes convocades, destaca la primera manifestació de dones multitudinària de la ciutat. A la revolta de les dones del 1918 es van establir lligams de solidaritat i resistència que van facilitar accions posteriors, com la vaga de La Canadenca, i es van ocupar espais públics que fins a aquell moment eren patrimoni dels homes. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el professor de la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB David Revelles, coautor del llibre "El pistolerisme a Barcelona, 1917-1923: Laberint de sang i plom" amb Jesús Martínez.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • Gustave Eiffel a Catalunya

    Gustave Eiffel a Catalunya
    2025/10/12
    Capítol 1224. Un dels enginyers de més fama arreu del món en el darrer terç del segle XIX va ser el francès Alexandre Gustave Eiffel. A banda de la famosa torre de París que duu el seu nom, Eiffel va aportar moltes innovacions en la tècnica constructiva dels ponts de ferro portàtils, que es podien fabricar en un taller per traslladar-los posteriorment a l'emplaçament definitiu. Moltes d'aquestes estructures van anar destinades a Catalunya. Entre el 1876 i el 1878, l'empresa Eiffel et Compagnie va alçar les armadures de 85 ponts de la línia ferroviària de Girona a Portbou, i de tres ponts destinats al casc urbà de Girona, mentre que el 1888 en va fer un altre que es va instal·lar a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Lluïsa Amenós, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, autora del llibre "L'enginy d'Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro (1876-1888)".
    続きを読む 一部表示
    54 分
  • Esclaves als monestirs de la baixa edat mitjana

    Esclaves als monestirs de la baixa edat mitjana
    2025/10/11
    Capítol 1223. A la Barcelona de la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, hi va haver diversos monestirs femenins que van tenir esclaves al seu servei. Eren dones sense personalitat jurídica, que en alguns casos eren propietat d'algunes de les religioses. Quatre dels monestirs en què consta que hi va haver dones esclaves figuraven entre els més importants de la ciutat en aquella època: eren el de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, el de Santa Maria de Pedralbes, el de Sant Pere de les Puel·les i el de Santa Maria de Valldonzella. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Emi Turull Pibernat, doctora en Història per la UPF amb la tesi "L'Església catòlica i l'esclavitud: esclaves als monestirs femenins de Barcelona a la baixa edat mitjana (1326-1495)", màster en Història del Món per la UPF i graduada en Humanitats per la UOC.
    続きを読む 一部表示
    57 分