エピソード

  • Les meravelles del món
    2025/05/02
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens proposa viatjar amb Marco Polo. Tenia 17 anys quan, el 1271, va sortir de Venècia --era venecià--i va emprendre un viatge cap a Orient. No anava sol, l'acompanyaven el seu pare i un oncle. Al cap d'un temps, la descripció de tot el que va viure, en forma de llibre, meravellaria el món occidental. Si veniu, ho viurem junts!
    続きを読む 一部表示
    53 分
  • Carta de Mompou a Montserrat Campmany
    2025/05/01
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a les melodies de posta, a una carta, la que Frederic Mompou va escriure a una altra pianista i compositora, Montserrat Campmany. Aleshores ell tenia 33 anys i ella, 27, i estaven en un moment vital i professional diferent. Per què? Doncs haureu de fer el viatge, a París, per cert, al 4 de maig del 1926.
    続きを読む 一部表示
    58 分
  • Totes havíem de ser reines
    2025/04/30
    Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un poema: "Totes havíem de ser reines, de quatre reines sobre el mar, Rosalia amb Efigènia i Lucila amb Soletat. Dels quatre regnes, dèiem, indubtables com l'Alcorà, que per grans arribarien fins al mar (...)", de Gabriela Mistral. A partir d'aquí ens hem endinsat en aquest inabastable univers musical i hem arribat, entre altres destins, fins a l'Illa dels Oblidats, en aquest cas oblidada. No us decebrà!
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Mozart, el brindis d'una ciutat
    2025/04/29
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb música de Mozart, amb el seu Concert per a piano n. 16. El va escriure establert a Viena, tenia 28 anys. Necessitava sempre material per tocar a les seves acadèmies musicals (un terme de finals del segle XVIII per als concerts), perquè no només era el compositor sinó també l'intèrpret estrella i, a més a més, el brindis de la capital imperial.
    続きを読む 一部表示
    59 分
  • Taga
    2025/04/25
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Ripollès. Ho hem fet amb "El club de lectura del Gran Tour" però, avui, en lloc de llibre, hem viatjat amb una revista. Acaba de néixer. No té ni un mes de vida. La vaig descobrir anant per aquests mons de Déu per Setmana Santa, en un quiosc del Ripollès. El títol em va atraure. Es diu TAGA. És una petita joia. Tota ella, des del contingut, a l'edició i el seu perquè: "Així com la muntanya del Taga uneix les valls de dos rius, el Ter i el Freser, volem que aquesta revista parli de les dues cares de la natura: la salvatge i la domèstica (...)". L'escriptora barcelonina Mònica Pagés Santacana, arrelada ja fa uns anys en aquesta comarca, n'és l'ànima, junt amb Carla Escarrà i Marta Barceló. Taga segueix els passos de la natura i ho farà trimestralment, inspirant-se amb els seus quatre elements. Llarga vida a la muntanya i a inciatives valentes i nobles com la revista Taga.
    続きを読む 一部表示
    56 分
  • Bogeria d'amor
    2025/04/24
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta de la meravellosa poeta italiana Alda Merini. La va escriure a un dels seus psiquiatres mentre estava reclosa, seguint tractaments d'electroxocs i de pastilles que la deixaven estabornida. Va passar més de vint anys, amb entrades i sortides, en psiquiàtrics, anys que va viure separada de les filles i del seu home; anys de profunda solitud: "Sortir-ne viva va ser un miracle, s'hi entrava per morir." Algú ha dit que patia "bogeria d'amor" i que la va acompanyar durant tota la vida. Els seus poemes reconeguts i venerats van fer que fos nominada diverses vegades per al Nobel de Literatura (que no va aconseguir mai).
    続きを読む 一部表示
    54 分
  • El viatge de la rosa, el drac i el cavaller
    2025/04/23
    Avui el nostre particular tour l'hem dedicat a la festa de Sant Jordi, com no podia ser d'altra manera! He preparat un viatge molt adient per a aquesta diada, ple de llibres, poemes, roses, princeses, dracs i fins i tot quadres! Ah, i amb la música com a protagonista.
    続きを読む 一部表示
    52 分
  • "Si el món fos escrit en llapis"
    2025/04/22
    Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n'esborraria l'enveja que porta mals; n'esborraria grandeses de mèrit fals... Però és escrit en tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor (...)", Joana Raspall. A partir d'aquí tot ha anat com una seda!
    続きを読む 一部表示
    54 分