エピソード

  • No, no soc en absolut un excèntric

    No, no soc en absolut un excèntric
    2026/02/20
    Avui al nostre tour particular, entre altres destins, hem viatjat amb un llibre que és un recull d'escrits, entrevistes i reflexions del pianista canadenc Glenn Gould i que ens mostra el pensament musical i filosòfic d'aquesta ment brillant i peculiar. Porta per títol "No, no soc en absolut un excèntric". No es tracta d'una biografia convencional, sinó d'una col·lecció de pensaments de Gould sobre diferents aspectes i temes relacionats amb la música i la seva persona: "Algunes persones em consideren excèntric perquè porto amb mi la meva pròpia cadira, perquè porto guants a l'estiu, perquè em remullo les mans en aigua calenta abans de tocar i perquè faig servir guants de cautxú per nedar. Vegem això de la cadira, per exemple..." Glenn Gould. Com a souvenir, Grieg i Greig! Que qui són? La mare i el besavi del pianista. Sí, ho heu llegit bé, estava emparentat amb Grieg.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • El testament de Beethoven

    El testament de Beethoven
    2026/02/19
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que Beethoven va adreçar als seus germans, a mena de testament. La va escriure el 1802. Aleshores tenia 32 anys i es trobava en un moment molt delicat de la seva vida. La va redactar quan va saber que la seva sordesa no tenia curació. La carta mai va ser enviada. La va escriure des d'una casa on va anar a passar uns mesos, en un poblet al nord de Viena que aleshores tenia aigües termals i que es deia Heiligenstadt. Beethoven hi havia arribat a petició del seu metge, el Dr. Schmidt, i desesperat escriu el que es coneixeria com "el testament de Heiligenstadt": "Vosaltres, germans meus, Carl i Johann, immediatament després que jo hagi mort, si el professor Schmidt viu encara, pregueu-li en nom meu que descrigui la meva malaltia i la seva història, i ho uniu a aquesta carta per tal que, després de la meva mort, almenys en la mesura que això sigui possible, la societat es reconciliï amb mi (...)"!
    続きを読む 一部表示
    58 分
  • Dos músics catalans i un mateix destí

    Dos músics catalans i un mateix destí
    2026/02/18
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dos músics catalans que durant la seva època van ocupar un lloc d'honor en el món de la música, i tots dos per mèrits propis. Però amb el pas del temps hem oblidat qui van ser i què van fer. Vols saber qui són? Doncs hauràs de fer el viatge.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • El pare volia que triomfés. L'oncle no ho tenia tan clar

    El pare volia que triomfés. L'oncle no ho tenia tan clar
    2026/02/17
    Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al dia de l'estrena del concert per a violoncel d'Enric Casals. El músic, germà del conegut Pau Casals, volia que la seva filla, que havia estudiat violoncel des que era una nena, debutés davant el públic del Palau amb aquesta obra. També volia que fes carrera internacional, per això de petita la va posar a l'escola alemanya perquè creia que havia de dominar algunes llengües, però no va pensar que portava al damunt el cognom Casals, per les coses bones i per les dolentes. A més, l'oncle volia que només hi hagués un Casals violoncel·lista i famós!
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • Franz Liszt va fer embogir Barcelona

    Franz Liszt va fer embogir Barcelona
    2026/02/16
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb l'hongarès Franz Liszt. El músic va venir a actuar a Barcelona la primavera del 1845 dins una gira de concerts que havia emprès ja feia uns anys. L'objectiu era obtenir diners per dedicar-li un monument a Ludwig van Beethoven a la ciutat de Bonn, dins els actes del seu aniversari. I aquells tretze dies que va estar aquí va fer sis concerts, i el públic va embogir. De fet, va ser el primer músic estrella que el públic sentia a la seva ciutat!
    続きを読む 一部表示
    59 分
  • A la ràdio, tenim paraules per donar i per vendre

    A la ràdio, tenim paraules per donar i per vendre
    2026/02/13
    Avui, Dia Mundial de la Ràdio, he volgut que ho celebréssim donant a les paraules la importància que es mereixen: "No hi ha res que tingui més força que les paraules", deia la poeta Emily Dickinson. Per això us he portat un llibre que parla de la força de les paraules, del psiquiatre Marcos Rojas, i també un poema del periodista i pedagog italià Gianni Rodari: "Tenim paraules per vendre, / paraules per comprar, / paraules per fer paraules. / Busquem junts paraules per pensar / Tenim paraules per plorar, / paraules per callar, / paraules per fer soroll. / Busquem junts paraules per parlar." Això és el que fem la gent de ràdio, buscar paraules i més paraules. Paraules, en el meu cas, amarades de música! Com us deia, paraules per donar i per vendre!
    続きを読む 一部表示
    58 分
  • "Tinc dos desavantatges: soc dona i soc negra"

    "Tinc dos desavantatges: soc dona i soc negra"
    2026/02/12
    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, amb una carta que va escriure la compositora, pianista , directora d'orquestra i organista Florence Price. Ella tenia tot el que calia per triomfar. Tenia la formació. Tenia el talent. Ho tenia tot excepte el que era important a l'Amèrica de principis del segle XX, perquè no era home ni de raça blanca i, per tant, no tenia dret a ser escoltada. El 5 de juliol del 1943, Florence Price va escriure una carta a Serguei Koussevitzki, el llegendari director de l'Orquestra Simfònica de Boston conegut per donar suport als compositors nord-americans, que deia: "Estimat Dr. Koussevitzki, per començar, tinc dos desavantatges: els de sexe i raça. Soc dona i tinc sang negra a les venes."
    続きを読む 一部表示
    58 分
  • La poeta de Bach

    La poeta de Bach
    2026/02/11
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha apropat al costat més poètic i femení de Bach. Que quin és? Fes el viatge i ja no l'oblidaràs! O això m'agradaria!
    続きを読む 一部表示
    58 分