El bosc no és només un decorat, una imatge de postal o documental. El bosc és emoció. És ciència. És salut. És vida. És una veu solemne! És refugi d’ocells i papallones. És memòria vegetal. És medicina per la ment cansada. És aula oberta per conèixer i aprendre i espai sagrat per a la introspecció.

Potser ha arribat el moment de tornar als boscos amb una nova mirada. No només per explotar-los, sinó per comprendre’ls. No per dominar-los, sinó per conviure-hi.

Avui tanquem un experiment. Tanquem un cercle.

Durant aquests mesos, a El Pas dels Llops, hem volgut escoltar la veu del bosc. Però no una sola veu. No una veu idealitzada, ni còmoda, ni uniforme. El bosc no parla en singular.Té moltes veus, molts tempos, molts silencis. I només escoltant-les totes podem començar a entendre’l de veritat.

Hem volgut fer-ho perquè ara més que mai conèixer els nostres boscos no és una opció: és una necessitat. Vivim en un escenari de canvi climàtic, d’emergència ambiental, de titulars que parlen d’incendis, de sequeres, de desforestacions, de gestió forestal. I davant d’això, sovint, ens manca una cosa fonamental: criteri.

Com a ciutadans, com a veïns del bosc, com a persones que l’estimen o el necessiten, tenim dret —i la responsabilitat— de preguntar-nos:

Per què es gestiona un bosc?

Quan una poda és necessària?

Quan una desforestació té sentit?

Hi ha alternatives més sostenibles, també econòmicament?

Com protegim el bosc sense posar en risc les persones ni els serveis d’emergència quan arriba el foc?

_______________________________El bosque no sólo es un decorado, una imagen de postal o documental. El bosque es emoción. Es ciencia. Es salud. Es vida. ¡Es una voz solemne! Es refugio de pájaros y mariposas. Es memoria vegetal. Es medicina por la mente cansada. Es aula abierta para conocer y aprender y espacio sagrado para la introspección.

Quizás ha llegado el momento de volver a los bosques con una nueva mirada. No sólo para explotarlos, sino para comprenderlos. No para dominarlos, sino para convivir con ellos.

Hoy cerramos un experimento. Cerramos un círculo.

Durante estos meses, en El Pas dels Llops, hemos querido escuchar la voz del bosque. Pero no una sola voz. No una voz idealizada, ni cómoda, ni uniforme. El bosque no habla en singular.

Tiene muchas voces, muchos tempos, muchos silencios. Y sólo escuchándolas todas podemos empezar a entenderlo de verdad.

Hemos querido hacerlo, porque ahora más que nunca conocer nuestros bosques no es una opción: es una necesidad. Vivimos en un escenario de cambio climático, de emergencia ambiental, de titulares que hablan de incendios, de sequías, de deforestaciones, de gestión forestal. Y ante esto, a menudo, nos falta algo fundamental: criterio.

Como ciudadanos, como vecinos del bosque, como personas que le quieren o necesitan, tenemos derecho —y la responsabilidad— de preguntarnos:

¿Por qué se gestiona un bosque?

¿Cuándo una poda es necesaria?

¿Cuándo una deforestación tiene sentido?

¿Existen alternativas más sostenibles, también económicamente?

¿Cómo protegemos el bosque sin poner en riesgo a las personas ni a los servicios de emergencia cuando llega el fuego?_______________________________________

EN AQUEST CAPÍTOL HI PARTICIPEN:

• Martí Boada

https://martiboada.wordpress.com/

• IES Altaia

https://portal.edu.gva.es/iesaltaia/

Especial agraïment als estudiants, professor/a de l'IES Altaia per la gravació d'aquest mantra que hem utilitzat com a banda sonora a la veu del bosc. Si els voleu conèixer cliqueu aquest enllaç.

https://en-sof-album.blogspot.com/2023/12/en-sof_27.html

___________

- Banda sonora "La Veu Del Bosc": la podeu escoltar íntegrament al canal Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=_3Jj2JcTTQw&list=OLAK5uy_ljMP3Ja8JhCMOVojBJposghUOsYExOPtc&index=5

• BSO sintonies "El Pas Dels LLops" (c) El Refugi Escola De Natura i Muntanya

• Efectes especials i ambients enregistrats: (c) El Refugi Escola de Natura i Muntanya.

⁠WWW.ELREFUGI.ORG

Els boscos que avui veiem no són fruit només de la natura.
Durant segles han estat cuidats, treballats i modelats pels homes i les dones.Els nostres avis i besavis hi entraven amb destral, amb ramat, amb foc, però no amb la idea de destruir-los, sinó, amb més o menys criteri, d’obtenir-ne vida, i donar-los, ASSEGURAR-LOS UN futur.
Aquesta era la gestió forestal d’ahir: senzilla, adaptada, gairebé instintiva i per a una economia de supervivència.

Avui, en canvi, parlem d’ecologia.
Parlem de canvi climàtic.
De biodiversitat.Tenim més coneixement científic que mai, malgrat això, avui molts boscos no tenen gestió acurada.

__________________

Los bosques que hoy vemos no son fruto sólo de la naturaleza.

Durante siglos han sido cuidados, trabajados y moldeados por los hombres y las mujeres.

Nuestros abuelos y bisabuelos entraban con hacha, con rebaño, con fuego, pero no con la idea de destruirlos, sino, con mayor o menor criterio, de obtener vida, y darlos, ASEGURARLES UN futuro.

Ésta era la gestión forestal de ayer: sencilla, adaptada, casi instintiva y para una economía de supervivencia.

Hoy, en cambio, hablamos de ecología.

Hablamos de cambio climático.

De biodiversidad.

Tenemos más conocimiento científico que nunca, sin embargo, hoy muchos bosques carecen de gestión cuidadosa.

_______________________________________

EN AQUEST CAPÍTOL HI PARTICIPEN:

• Finca de Requesens

https://www.fincaderequesens.cat/

• Bosquerols

http://www.bosquerols.cat/

• IES Altaia

https://portal.edu.gva.es/iesaltaia/

Especial agraïment als estudiants, professor/a de l'IES Altaia per la gravació d'aquest mantra que hem utilitzat com a banda sonora a la veu del bosc. Si els voleu conèixer cliqueu aquest enllaç.

https://en-sof-album.blogspot.com/2023/12/en-sof_27.html

___________

- Banda sonora "La Veu Del Bosc": la podeu escoltar íntegrament al canal Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=_3Jj2JcTTQw&list=OLAK5uy_ljMP3Ja8JhCMOVojBJposghUOsYExOPtc&index=5

• BSO sintonies "El Pas Dels LLops" (c) El Refugi Escola De Natura i Muntanya

• Efectes especials i ambients enregistrats: (c) El Refugi Escola de Natura i Muntanya.

WWW.ELREFUGI.ORG

El bosc no ofereix superfícies planes ni temperatures constants.

Hi ha fred, calor, fang, desnivells, sorolls, silencis.

I tot això activa el cos, estimula el cervell i construeix aprenentatges profunds i duradors.

No és casualitat que la neurociència ens digui que l’aprenentatge significatiu passa quan el cos hi participa.

Però el vincle entre bosc i educació no s’acaba a l’escola.

El bosc també és una font inesgotable d’inspiració artística.

El cinema, el teatre, la dansa… fa segles que s’hi nodreixen .

________________________

El bosque no ofrece superficies planas ni temperaturas constantes.

Hay frío, calor, barro, desniveles, ruidos, silencios.

Y todo esto activa el cuerpo, estimula el cerebro y construye aprendizajes profundos y duraderos.

No es casualidad que la neurociencia nos diga que el aprendizaje significativo ocurre cuando el cuerpo participa.

Pero el vínculo entre bosque y educación no termina en la escuela.

El bosque es también una fuente inagotable de inspiración artística.

El cine, el teatro, la danza… hace siglos que se nutren.

____________________________

En aquest capítol hi participen:

• Companyia de teatre Arrels de Bosc

https://arrels-de-bosc2.webnode.es/

• Escola Del Bosc

https://www.tempsdebosc.org/

• IES Altaia

https://portal.edu.gva.es/iesaltaia/

Especial agraïment als estudiants, professor/a de l'IES Altaia per la gravació d'aquest mantra que hem utilitzat com a banda sonora a la veu del bosc. Si els voleu conèixer cliqueu aquest enllaç.

https://en-sof-album.blogspot.com/2023/12/en-sof_27.html

___________

• Banda sonora "La Veu Del Bosc": la podeu escoltar íntegrament al canal Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=_3Jj2JcTTQw&list=OLAK5uy_ljMP3Ja8JhCMOVojBJposghUOsYExOPtc&index=5

• BSO sintonies "El Pas Dels LLops" (c) El Refugi Escola De Natura i Muntanya

• Efectes especials i ambients enregistrats: (c) El Refugi Escola de Natura i Muntanya.

A Catalunya, els boscos, representen un patrimoni naturalmil·lenari i ara, som una de les regions més aforestades d’Europa.
Però darrere les xifres hi ha una realitat fràgil i un component emocional que s’allunya de les dades, estadístiques.
I és que – com ja sabeu -, molts d’aquests boscos viuen en l’abandonament o en la seva dinàmica assilvestrada.

Aquí és on entrem en el debat: volem un paisatge de postal, on els experts coincideixen en la riquesa de la biodiversitat, o volem un bosc gestionat per a un rendiment, on també els científics coincideixen en la riquesa de biodiversitat.

Per tant, cal que fem una gestió?

Hem de posar criteris contundents a aquesta gestió?

Hem de deixar els boscos en un anar fent, una dinàmica natural, sense que ningú els toqui?

És per això que avui volem parlar de la recuperació i gestió responsable dels nostres boscos. Avui ens hem titulat “Els Boscos Recuperats”.

____________________________

EN AQUEST CAPÍTOL HI PARTICIPEN:

• SELVANS

https://selvans.ong/

• JORDI CAMPRODON (UVIC)

https://www.uvic.cat/

• IES ALTAIA

https://portal.edu.gva.es/iesaltaia/

Especial agraïment als estudiants, professor/a de l'IES Altaia per la gravació d'aquest mantra que hem utilitzat com a banda sonora a la veu del bosc. Si els voleu conèixer cliqueu aquest enllaç.

https://en-sof-album.blogspot.com/2023/12/en-sof_27.html

________________________________________________

• Banda sonora "La Veu Del Bosc": la podeu escoltar íntegrament al canal Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=_3Jj2JcTTQw&list=OLAK5uy_ljMP3Ja8JhCMOVojBJposghUOsYExOPtc&index=5

• BSO sintonies "El Pas Dels LLops" (c) El Refugi Escola De Natura i Muntanya

• Efectes especials i ambients enregistrats: (c) El Refugi Escola de Natura i Muntanya.

____________________________________________

____________________________________________

En Cataluña, los bosques, representan un patrimonio natural milenario y ahora, somos una de las regiones más aforestadas de Europa.

Pero detrás de las cifras hay una realidad frágil y un componente emocional que se aleja de los datos, estadísticos.

Y es que – como ya sabéis –, muchos de estos bosques viven en el abandono o en su dinámica asilvestrada.

Aquí es donde entramos en el debate: queremos un paisaje de postal, donde los expertos coinciden en la riqueza de la biodiversidad, o queremos un bosque gestionado para un rendimiento, donde también los científicos coinciden en la riqueza de biodiversidad.

Por tanto, ¿hay que hacer una gestión?

¿Debemos poner criterios contundentes a esta gestión?

¿Debemos dejar los bosques en un ir haciendo, una dinámica natural, sin que nadie les toque?

Por eso hoy queremos hablar de la recuperación y gestión responsable de nuestros bosques. Hoy nos hemos titulado "Los Bosques Recuperados".

Com el cant de la balena que ressona des del fons de l’oceà, el bosc ens parla constantment: Els arbres que moren. Els paisatges que canvien. Els ecosistemes que col·lapsen…

Tot plegat sembla un missatge força clar: Només ho podrem salvar… si sabem escoltar la veu del bosc i actuar en conseqüència.

I és que: “El futur dels nostres boscos no és un problema del futur. És una urgència del present.”

______________________________

EN AQUEST CAPÍTOL HI PARTICIPEN:

• Romero Roig

https://romeroroig.com/

• Francisco Lloret (CREAF)

https://www.creaf.cat/ca

• IES Altaia

https://portal.edu.gva.es/iesaltaia/

Especial agraïment als estudiants, professor/a de l'IES Altaia per la gravació d'aquest mantra que hem utilitzat com a banda sonora a la veu del bosc. Si els voleu conèixer cliqueu aquest enllaç.

https://en-sof-album.blogspot.com/2023/12/en-sof_27.html

_____________________________________________________________

Como el canto de la ballena que resuena desde el fondo del océano, el bosque nos habla constantemente: Los árboles que mueren. Los paisajes que cambian. Los ecosistemas que colapsan…

Todo parece un mensaje bastante claro: Sólo podremos salvarlo… si sabemos escuchar la voz del bosque y actuar en consecuencia.

Y es que: "El futuro de nuestros bosques no es un problema del futuro. Es una urgencia del presente."

En este capítulo participan:

• Romero Roig

https://romeroroig.com/

• Francisco Lloret (CREAF)

https://www.creaf.cat/ca

• IES Altaia

https://portal.edu.gva.es/iesaltaia/

Especial agradecimiento a los estudiantes, profesor/a del IES Altaia por la grabación de este mantra que hemos utilizado como banda sonora en la voz del bosque. Si desea conocerlos haga clic en este enlace:

https://en-sof-album.blogspot.com/2023/12/en-sof_27.html

_______________________

• Banda sonora "La Veu Del Bosc": la podeu escoltar íntegrament al canal Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=_3Jj2JcTTQw&list=OLAK5uy_ljMP3Ja8JhCMOVojBJposghUOsYExOPtc&index=5

• BSO sintonies "El Pas Dels LLops" (c) El Refugi Escola De Natura i Muntanya
• Efectes especials i ambients enregistrats: (c) El Refugi Escola de Natura i Muntanya.

Sabem que els rius són els hàbitats més malmesos del nostre país. I és que en un passat no gaire llunyà, era costum d’abocar-hi la brossa, runa, matalassos, neveres, tot allò que feia nosa i que el riu s’engolia i feia desapareixia de forma màgica.

No només hem contaminat rius. Hem gestionat els boscos de ribera sense cap criteri ambiental, s’han modificat les estructures facilitant l’erosió i augmentant la capacitat destructiva de l’aigua.

Però no només hem modificat els boscos de riu i els cabals d’aigua. Hem introduït espècies, les quals ens ajudaven a la nostra pesca, al nostre instint recol·lector, sense control. Amb la qual cosa hem perjudicat les espècies autòctones.

I és que dels nostres rius han desaparegut moltes espècies, però encara n’hi ha algunes i considerades molt rares, les quals, segurament, sobreviuen amb un gran esforç per part d’entitats. Perquè de no ser així ja haurien desaparegut. Espècies molt, molt curioses. Animals que són dels més estranys de la fauna del país. Tot i que assegurar això és molt arriscat, el d’avui, és l’animal més estrany, únic i es troba al final de tot. Al darrer tram del riu per a la seva extinció.

___________________

Sabemos que los ríos son los hábitats más estropeados de nuestro país. Y es que en un pasado no muy lejano, era costumbre de verter la basura, escombros, colchones, neveras, todo lo que molestaba y que el río se engullía y hacía desaparecía de forma mágica.

No sólo hemos contaminado ríos. Hemos gestionado los bosques de ribera sin criterio ambiental alguno, se han modificado las estructuras facilitando la erosión y aumentando la capacidad destructiva del agua.

Pero no sólo hemos modificado los bosques de río y los caudales de agua. Hemos introducido especies, las cuales nos ayudaban en nuestra pesca, en nuestro instinto recolector, sin control. Con lo que hemos perjudicado a las especies autóctonas.

Y es que de nuestros ríos han desaparecido muchas especies, pero todavía hay algunas y consideradas muy raras, las cuales, seguramente, sobreviven con gran esfuerzo por parte de entidades. Porque de no ser así habrían desaparecido. Especies muy, muy curiosas. Animales que son de los más raros de la fauna del país. Aunque asegurar esto es muy arriesgado, el de hoy, es el animal más raro, único y se encuentra al final de todo. En el último tramo del río para su extinción.

__________

BSO Harry Gregson "The Legend of the seven seas"

"Kingdom Of Atlantis" - Rupert Gregson Williams

Efectes especials: El Refugi Escola de Natura i Muntanya

Encara no fa 200 anys, Charles Darwing, en arribar del seu viatge amb el Beagle, va aconseguir explicar la teoria de l’evolució de les espècies i la selecció natural. Tot una base científica per entendre la biologia evolutiva.

Després d’entendre la complexitat en aquest equilibri de les espècies exòtiques, explicarem una història on dues subespècies competeixen per fer-se més forts, resilients i sobreviure a l’altre. O potser entendre-ho així és un error, i senzilament l’espècie autòctona aprèn de l’al·lòctona per sobreviure a les seves “imposicions”.

En tot cas podríem dir que aquesta és una autèntica història de superació.

________________

Aún no hace 200 años, Charles Darwing, al llegar de su viaje con el Beagle, logró explicar la teoría de la evolución de las especies y la selección natural. Todo una base científica para entender la biología evolutiva.

Después de entender la complejidad en este equilibrio de las especies exóticas, contaremos una historia donde dos subespecies compiten por hacerse más fuertes, resilientes y sobrevivir al otro. O quizás entenderlo así es un error, y sencillamente la especie autóctona aprende de la alóctona para sobrevivir a sus “imposiciones”.

En cualquier caso podríamos decir que ésta es una auténtica historia de superación.

______________

BSO Harry Gregson "The Legend of the seven seas"

James Horner "Pure Spirits Of The Forest"

Efectes especials: El Refugi Escola de Natura i Muntanya